Dret Humanitari

Treball Sistema Internacional
SESSIÓ PRÀCTICA TEMA 8 bis. Intervenció humanitària- Responsabilitat per a protegir

Part I / Intervenció Humanitària

(Fotografia helicòpter de les forces especials dels EEUU estavellat a Mogadiscio; Somalia)

Quan els dos helicòpters Black Hawk van ser derribats als carrers de Mogadiscio lanit del 3 d’octubre de 1993 el món es va aturar. La gent es va començar a preguntar sobre els possibles interessos dels EEUU al entrar en un conflicte sense transcendència econòmica ni geoestratègica per a ells, cosa que després de seixanta anys de Guerra Freda contra les repúbliques soviètiques ho convertia en una aventura sospitosa. Hi ha qui diu que estaven en joc permisos per a una possibleexplotació petrolera a Puntlandia, però aleshores es va dir una cosa molt diferent. La intervenció de la ONU liderada pels EEUU tenia com a missió subministrar ajuda humanitària i col·laborar per a restablir l’ordre a Somàlia després de la dissolució del seu govern. Finalment l’any 1995 les forces de pacificació van abandonar el país sense haver aconseguit cap dels seus objectius a part d’acabar ambla vida de milers de persones.
El món havia canviat, i tal i com ens diu Martha Finnemore en la seva visió normativista, les regles del joc han canviat. El món ha hagut d’evolucionar conjuntament per a canviar la seva perspectiva en relació a les fronteres i a la sobirania, als Drets Fonamentals de les persones i quines pautes són justes o injustes en l’àmbit Internacional. “Changes in normscreate only permissive conditions for changes in international political behavior. One important task of future research will be to define more specifically the conditions under which certain kinds of norms might prevail or fail in influencing action.” Per això la normativització es una manera necessària d’assentar unes bases comunes sobre temes tan delicats com ho són l’ús de la força militar, laviolació de les fronteres i l’ajuda humanitària. Finnemore és la clara contraposició a les visions més “realistes” que no són partidàries de fer “social work” amb les forces armades arreu del món: “fair-away countries in which we know nothing” recopila Hoffman sobre Mandelbawn. La crítica salvatge d’aquest últim sobre la política exterior de Bill Clinton a Haití, Bosnia-Croacia i a Somalia, demostrala seva visió realista. Dir que la política de Clinton és com un “Nou-Idealisme” expansor de la Democràcia a Europa amb afanys pacificadors com si fos un nou Woodrow Wilson a la postguerra del 1918, et col·loca fàcilment dins de la vessant més Hobbsiana de la Teoria Internacional. Aquest tipus d’intervencions humanitàries no entren dins el seu discurs i diu que van ser un desastre degut a que elsdemòcrates no van saber gestionar la situació d’avantatge estratègic que suposava per a ells el final de la Guerra Freda i que sense comptar amb suport de la població americana es van embarcar en un procés de lideratge mundial dels valors i de la pau convertint-se així en una presidència focalitzada únicament en la política exterior: “While Mother Teresa is an admirable person and social work anoble profession, conducting American foreign policy by her example is an expensive proposition. The world is a big place filled with distressed people, all of whom, by these lights, have a claim to American attentions. Putting an end to the suffering in Bosnia, Somalia, and Haiti would have involved addressing its causes, which would have meant deep, protracted, and costly engagement in thetangled political life of each country.” Hoffman que en el seu text més que explicar una tesis critica a Mendelbawn explica que aquest no accepta accions humanitàries sinó limitar les intervencions militars per a “security interests and trade”.
Seguint el fil dels arguments en contra de Mandelbawn, Hoffman també exposa la seva visió al respecte: “This is not a plea for foreign policy as “social...