DRET PUBLIC

MÒDUL 1 – L’ESTAT I L’ORDENAMENT JURÍDIC
1. CONCEPTE D’ESTAT
La forma política que anomenem estat sorgeix entre els segles XV i XVI a l’Europa occidental a partir de la desintegració del sistema polític feudal i la formació de les primeres monarquies absolutes. Respon al principi bàsic d’unitat en tots els ordres: unitat jurídica, unitat militar, unitat política i unitat econòmica.
Estat liberal= on neixen les constitucions com texts reguladors de les relacions de poder amb els ciutadans.
Estat = grup social jurídicament organitzat format per una comunitat estable de persones, assentada en un territori i dotada d’un poder sobirà.
Elements constitutius de l’estat:
Poder polític i sobirania
Poble
Territori
2. CONSTITUCIONALISME
Moviment revolucionari de finals del s. XVIII i principisdel s. XIX que portarà a la fi de l’Antic Règim, de l’Estat absolutista al nou Estat liberal.
Moviment ideològic polític i jurídic que propugna una forma d¡organització política basada en la limitació de poder i en la garantia de la llibertat i els drets individuals.
L’Estat liberal aposta per un nou instrument de limitació de poder basat en el principi de divisió de poders i en el reconeixementdels drets del ciutadà, que rebrà el nom de constitució.
Fonaments ideològics:
Filosofia iusnaturalista = defensa d’uns drets naturals anteriors a qualsevol organització social i política, una llibertat natural prèvia al poder polític. Les declaracions de drets expressen aquest plantejament i són concebudes com a limitacions del poder i compromisos dels governants.
Pensament contractualista = laconstitució és concebuda com un pacte o un contracte fundacional del qual sorgeixen la societat i l’estat.
Racionalisme = defensa del dret escrit, producte de la raó, en contra dels costums tradicionals.
La constitució com a norma suprema = llei fonamental de la qual deriva tota la resta. Idea de poder constituent, superior i generadors de la resta de poders.
Filosofia liberal = idea de divisió depoder i garantia de la llibertat individual.
3. CONSTITUCIÓ
Concepte de constitució normatiu o racional – normatiu = concepte modern de constitució que neix amb el triomf de les idees liberals i es construeix sobre els fonaments ideològics del constitucionalisme.
Caràcter normatiu = un sistema de normes jurídiques (vinculants) creen i ordenen un ordre polític, es trobem delimitades en un documentescrit (constitució formal) que té l’atribut de norma suprema, de la qual deriven la resta de normes.
Elaboració = acte mitjançant el qual els membres d’una societat pacten i generen un ordre polític, hi ha un poder constituent o sobirà del qual deriven els poders constituïts creats al text constitucional.
Contingut = deriva dels principis liberals de la limitació i control del poder políticmitjançant la separació de poders i la garantia de les llibertats dels ciutadans.
Art. 16 Declaració dels drets de l’home i el ciutadà (França) = tota societat on no sigui assegurada la garantia dels drets ni determinada la separació de poders no té constitució.
Constitucions flexibles = poden ser modificades seguint el procediment legislatiu ordinari.
Constitucions rígides = només poden ser modificadesmitjançant un procediment especial, més costós i més complex que l’ordinari.
Clàusules d’intangibilitat = prohibicions de reformar determinades matèries o preceptes.
Poder constituent = qui és sobirà i exerceix el poder constituent, té la capacitat per a fer la constitució i la fa. Poder creador de la constitució.
4. CE 1978
Norma jurídica suprema de l’ordenament espanyol. És un text plenamentnormatiu que vincula ciutadans i poders públics, deroga totes les disposicions anteriors i crea un TC per a vetllar per la seva normativitat suprema. Conté els principis i normes que fonamenten l’ordre juridico-polític espanyol.
Elaboració = mitjançant un procediment regulat per la llei per la reforma política de 1976 (LRP). Publicació al BOE el 29/12/1978. És resultat d’un procés constituent que es...