Dret romà

L’imperi o Dominat
A. El ius civile
B. El ius gentium
C. El dret helenoromà
El dret helenoromà:
La tercera etapa és la k es coneix com la helenoromana: un període k va des del segle III fins pràcticament el segle VI.
Es letapa d limperi absolut, de l’espansió del cristianisme i de la decadencia romana. En aquesta etapa el cristinaisme esdevé la religio oficial de limperi i esreconeix la ciutadania romana a tots els subdits de limperi.
Aquesta nova situació oblig al dret romà a adaptarse als nous temps, fent seus els principis cirstians i permeten la introduccio dintitucions procedents daltres sistemes juridics. En si ja és ecident que els súbdits nous ciutadant romans no abandonen totalmetn els seus drets, segueixen practicant institucions pròpies que el dret romà acabaasumint.
Es un nou dret roma k incorpora nous elemetns i institucions.
El final d’auqeust perióde va mes enlla de la ccaiguda de l’imperi Occident el segle V, doncs se situa precisament el segle VI en el regnat de l’emperador bizantí Justinia, pk aquest emperador promou i ordena la reelaboració del dret romà donatn lloc a un nou dret que es el que per la seva part es rebrà a Europa a partir delsegle XI
Les fotns del dret son, en ordre dimportancia:
1. El costum
2. La llei
3. El plebiscit
4. El senatconsult
5. La constitució imperial
6. La jurisprudencia judicial i ld’autor

La codifacació, un proces que consisteix en la reunio i la revisio del dret vigent i la seva actualitzacio compilantlo i convertint el text resultant en una nova font del dret. El nou textanomenat codi recull i condensa altres fonts, i ell mateix com a tal és aplicable com a fotn del dret. Aquest proces codificador es fa necessari que existeix tal profusió i despersió de normes k cal recollirles per a facilitar el seu coneixement a jutges i juristes en general, aquest proces tambe saprofita per a revisar el dret vigent, eliminant les normes que estan en desús, i al mateix temps pera suprimir normes que per diverses raons, publicades potser en moments diferents, poden resultar contradictories.
EL COSTUM: està a la base del ius civile romà. Es tracta d’un dret no escrit, k es transmet per via oral, son uns principis suprems k es coneixen i correspon a la jurisprudencia mantenirlos i desenvoluparlos . akests principis tenen en la monarkia un caracter juridic religios.
LALLEI: durant la republica en principi se segueix acudint a la interpretacio pontificial, pero des de l’aparicio de la llei de les XII taules, la llei cada begada estarà mes present. Justament els romans parlen de la lex i distingeixen la lex publica i la lex privata.
La lex es defineix comuna declaracio normativa k sestableix a paritr d’un acord. En el cas de la lx publica aquesta sorgeix envirtut d’un pacte o un conveni entre el poble i el poder politic., per exemple, en la República els magistrats presentaven un projecte legal, els comicis devien aprovar-lo perque tingués validesa i eficacia, i despres encara haia de ser ratificat pel Senat. Cada llei du el nom del magistrat que la promou.
Ja la lex privata neix d’un conveni o d’un acord entre particulars, en virtut d’un contracteentre persones privades. D’aki aquell principi segons el qual un contracte és llei entre les parts.
EL PLEBISCIT: akella norma k emana deks Concilia plebis. Es tracta d’un mandat inicialment de la plebs que al final també obliga els patricis, akesta circumstancia fa que el plebiscit sekipari a la llei.
SENATCONSULT: el senat romà intevé en els projectes legals aprovats pels Comicis de laRepública. Aquesta facultat de supervisió la doctrina la denomina autoritas, distinguintla de la potestas k propiament es la facultat d’ordenar.
El senat no actua autònomament i mai soposa a les intencions del princep almenys en l’ambit al que ens referim.
El senatconsul es redacta de forma semblant a la llei, amb el nom del senador que presenta el projecte , i iinclou una relació dels fets que motien...