dret roma
Tema 1
El dret romà està comprés entre el S. VIII a.C i el S. VI d. C, en el que es distingeixen quatre periodes que es van anar succeint de forma continuada.
En aquestes etapes van existir diferents circumstàncies jurídiques, polítiques, socials i econòmiques.
Les quatre etapes són:
Arcaic
Preclàssic
Clàssic
Post-clàssic
A la vegada es fa una triple partició en la quees diferencia:
1. Època Estat-Ciutat -> trascurreix des del 753 a.C fins començaments del S. III a.C i es correspont amb l'etapa del dret arcaic.
2. Època de l'Imperi universal -> compren el dret preclàssic i el clàssic. Transcurreix des del S. III a.C fins començaments del S.III d.C. Aquesta època comença amb fets importants com l'entrada de Roma en la política mundial amb dos succesosimportants (1a guerra púnica (264-261 a.C) i creació del pretor pelegrí) i en el dret preclàssic el seu punt final hi ha la promulgació de la Lex Aebutia (130 a.C) on s'introdueix el procesiment formulari per als ciutadans romans.
3. Estat romà tardà -> Compren el dret post-clàssic, es un període de crisis social i econòmica i d'una corrupció de la literatura jurídica, aquest període acaba en el segonterç del S. VI d.C.
Organització política:
Monarquia
El rei era escollit pels Déus que aquests ho transmetien al pontífex maximus i ell o revelava.
Les fonts de producció més important són:
El rei era la font de producció més important, a través de les lleis imperials constituïa el dret, era el màxim sacerdot, el jutge suprem i l'alt comandament militar.
Els costums eren normes no escritesperò fixades per la seva tradicionalitat, practica constant i l'adequació divina.
Els comicis curiats eren assemblees populars que no eren la font de producció de normes. S'ocupaven dels testimonis, adopcions...
El Senat era un òrgan únicament consultiu, no era la font de producció de normes.
Els pontífex eren patricis (classe social privilegiada) tenien el monopoli del dret ja que només ells elconeixien.
República
El període constitucional republicà va del 509 fins al 27 a.C. El poder polític es reparteix entre diverses magistratures temporals elegides pel poble en els comicis centuriats (assemblees populars). En aquesta època el govern és assumit per una magistratura doble i anual que acolleix les funcions militars i polítiques que abans tenia el rei.
Hi ha una lluita entrepatricis i plebeus que origina una gran tensió política i social. Gràcies a aquesta disputa els plebeus aconsegueixen tenir els seus propis magistrats i la seva pròpia assemblea.
Redacció del primer cos normatiu escrit del dret romà: Les XII Taules (451 a.C)
Les XII Taules
Son les primeres lleis escrites del dret romà, tot i que el contingut no era innovador ni beneficiava als plebeusperquè es basaven en els costums dels pontífex. Els plebeus van construir una ciutat paral·lela a la dels patricis amb les mateixes institucions però sense manar. Era una època caòtica i els patricis van cedir al 494 a.C.
Com es van formar les XII taules?
Relat tradicional -> Terentili Arsa (464 a.C) (plebeu) va demanar als patricis que escriguessin una llei, i eren receptius, però el senat esva oposar, però els plebeus van insistir fins que al 451 a.C es decideix a fer la redacció encarregant-la a 10 persones que s'encarregaven d'escriure-les i governar. Van enviar a 3 persones a Atenes per estudiar les lleis que tenien escrites per tenir-les com a punt de referència. Ells ho redacten i governen molt bé, però només van fer 10 taules i es demana que en facin dos més i ajudaran a fer-les3 plebeus. Eren dues taules molt injustes, però com no volien deixar de governar es van convertir en dictadors. Hi va haver una revolta del poble, marxen els governadors i entre Valeri i Horaci restableixen les garanties constitucionals i publiquen les XII Taules.
Relat real ->
Les XII Taules eren una obra genuïna romana però amb certa influència grega.
Significació -> 1r dret escrit...
Regístrate para leer el documento completo.