Dret A La Salut I Models D'Estat

PRIMERA PRÀCTICA:
DRET A LA SALUT I MODELS D’ESTAT

Laia Trullàs Torres
Teoria del Dret
Grup 71 - UAB

El dret a la salut i el dret a la vida. Jerarquia, consagració, vinculació i garanties.

Amb el naixement de l’Estat de Dret a partir de la Revolució Francesa el 1789, comencen a aparèixer els primers documents on se li dóna una verdadera importància als drets fonamentals i no és finsal sorgiment de l’Estat, Constitucional a partir de la crisi econòmica dels anys 70 (també anomenada crisi del petroli), que a través de la Constitució els drets fonamentals prenen una verdadera importància jurídica. Des de llavors aquests drets estan recollits a la Constitució, la norma suprema de l’Estat Espanyol i, per tant, qualsevol vulneració d’aquests drets tindrà conseqüències jurídiques.La nostra constitució reconeix una jerarquia de les normes que recull. Existeixen els drets civils i polítics, aquests són els drets considerats de primera generació i són defensats per l’estat lliberal. Són drets d’abstenció i de llibertat, ja que tenen una absència de domini, és a dir, ni tercers ni poders polítics poden posar-s’hi pel mig. Inclouen els drets fonamentals de les persones.
Acontinuació de la jerarquia, es troben els drets socials, econòmics i culturals, també anomenats DESC o drets socials. Aquests tenen una influència marxista i social demòcrata. Són drets de prestació i de igualtat, és a dir, tenen l’objectiu de garantir unes condicions mínimes iguals per a tothom i aquí l’Estat hi té un paper important.
Per últim, també existeixen els drets de tercera generació, quesón per exemple el dret a viure a una societat en pau o el dret al medi ambient.

El dret a la vida és considerat un dret fonamental de la persona. Tothom té dret a la vida i ningú té la capacitat de vulnerar-lo. Es podria dir que es el dret més important pels éssers humans ja que sense aquest dret tots els altres manquen de sentit. És a dir, el dret a l’educació no té rellevància si primeramentno existeix el dret a la vida. Per tant, el dret a la vida és la raó de ser de tots els altres drets. És un dret civil i, per tant, pertany a la primera categoria en la jerarquia dels drets. Es troba recollit a l’article 15 de la Constitució Espanyola, en l’apartat dels drets fonamentals i de les llibertats polítiques. Aquest article diu: “Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física ymoral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes [...]”. A més a més, és un dret que està recollit en el article 3r de la “Declaració Universal dels Drets Humans”, una declaració aprovada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948. Dins d’aquesta Declaració, el dret a la vida es troba a la primeracolumna del cos principal, on estan recollits els drets individuals.
D’altra banda, el dret a la salut forma part de la segona categoria. Això vol dir que és un dret social i que és d’una jerarquia menor que el dret a la vida. Aquest dret fa referència a l’absència de malalties i a poder disposar de condicions de benestar físic, mental i social. Segons s’explica a la pàgina web de “L’observatoriDESC”, el dret a la salut no s’ha d’entendre com el dret a estar sa, sinó com la possibilitat de gaudir d’un ventall de facilitats, béns, serveis i condicions necessàries per assolir el més alt nivell possible de salut. És per això que és considerat un dret de prestació, perquè totes aquestes facilitats, béns i serveis les ha de garantir l’Estat tal i com s’especifica a l’article 43.2 de laConstitució Espanyola: “Compete a los poderes públicos organizar y tutelar la salud pública a través de medidas preventivas y de las prestaciones y servicios necesarios. La ley establecerá los derechos y deberes de todos al respecto”. Per tant, l’Estat juga un paper fonamental en la posada en pràctica del dret a la salut. El dret a la salut es troba recollit a l’article 12 del “Pacte Internacional de...