Dret i societat

El Dret i Societat
El dret o Ordenament Jurídic: conjunt de normes, lleis i reglaments (regles jurídiques) que serveixen per regular la convivència social entre 2 o més persones. Si només hi hagués 1 persona en el món o varies aïllades entre si, el dret no podria existir.
És necessari un sistema de normes de conducta que faci possible la convivència. Quan aquestes normes s’estableixen i el seucompliment s’imposa per qui té potestat per fer-ho a la unitat política, són normes jurídiques, que componen juntes el DRET.

Les Regles Jurídiques es distingeixen de:
1) Regles Jurídiques – Lleis Físiques
La conducta que la forma jurídica se senyala pot no observar-se sense que la norma deixi de valer. Ex: si un contracte o varis deixen de cumplir-se, la llei que vincula al compliment delque s’ha pactat segueix vigent.
En canvi La llei física si no es compleix deixa de ser llei. Ex: si els cossos no experimenten l’atracció de la Terra, la llei de la gravetat no existiria.
2) Regles Jurídiques – Lleis Morals
Les Lleis Morals poden ser normes jurídiques com les prohibicions de matar o robar. I a vegades la moral intervé en el Dret com a mesura de la permissibilitat d’un acte ocontracte art 1255C.c : Prohibeix els pactes oposats a la moral. Però pel que es refereix a les lleis morals, es dirigeixen a la consciència de la persona i només valen al terreny de la ètica.
3) Regles Jurídiques – Lleis Socials
Lleis Socials: costums, hàbits i principis que la seva infracció comporta una sanció social, però no jurídica. Ex: si et presentes en un enterro vestit de pallasso,probablement se l’expulsi per infractor d’una norma social.
Les regles jurídiques constitueixen determinacions arbitràries, fundades en consideracions pràctiques i dirigides a donar seguretat als drets i projectes de cadascun i evitar la col•lisió de les conductes individuals.

El DRET no és només un conjunt de regles, sinó addicionalment, una organització que les faci valer: conjuntament componen l’ORDENAMENT JURÍDIC de cada grup social.
L’ESTAT I LA DIVISIÓ DE PODERS.
- Poder Legislatiu  el parlament fa les lleis. Totes les lleis són realitzades i creades pel congrés i el senat. El legislatiu escull el executiu.
- Poder EXECUTIU  format pel govern.
Funcions:
1. Dicta les lleis. S’executen les lleis a partir de la protestat parlamentària (Reglaments)
2. Dirigir l’administraciópública.
3. Els projectes de llei : el govern presenta un projecte de llei i el poder legislatiu decideix si s’aprova. Si tenen majoria absoluta, les seves lleis sempre seran aprovades pels diputats. “ poder legislatiu “

- Poder Judicial  format pels jutges. Vetllen pel compliment de les lleis.

LA JUSTÍICA I EL DRET
La norma jurídica no sempre és traducció d’un principi de justícia, però notreu que el Dret es presenti com la realització del valor Justícia. La justícia és dons una qualitat de la conducta humana que expressa el seu compliment a la norma jurídica.
Quan una norma no ens sembla justa significa que s’oposa a una intuïció que creiem tenir de lo verdaderament és el Dret, per damunt de la llei.
- Dret Natural: Regles no escrites, però d’alguna manera eficaces, que esdedueixen de la naturalesa humana perquè es troben a la nostra consciència. Segons Santo Tomàs són uns primers principis de conducta que quan fan relació a la Justícia constitueixen el Dret Natural.
- Dret Positiu: És l’acceptat com a tal per l’unitat política, el conjunt de regles jurídiques mantingudes per l’autoritat.
És necessari el seu atacament per evitar que cada un negui el caràcter de Dret atota disposició que no concorda amb la seva pròpia i subjectiva concepció de la Justícia.

2. DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT
- Dret privat: normes dispositives que s’apliquen a les relacions o conflictes entre particulars i que l’únic interès a regular es aquella relació jurídica concreta. Per exemple; un contracte de compra venda, les normes aplicades són de dret privat ( preu, quin dia entraré a...