Dret

Tema 1 El dret de família:
1.La relació entre el Dret Civil català i el Dret Civil Estatal a Catalunya
El dret que s’aplicarà serà el català. Què passa si coincideix? El legislador català només pot legislar en determinades matèries: El dret civil, el dret de família.
L’estat legisla pel seu cantó i les autonòmiques per un altre.
Norma imperativa: no es poden canviar – codi civil família(Catalunya)
Norma dispositiva: pots disposar, canviar-la al codi civil
3regles/normes:
1- Aplicació directa: són aquelles matèries on l’estat té competència exclusiva s’aplica directament. El dret estatal (és a dir, regulades estatalment, mai autonòmicament).
2- Aplicació preferent: Quan existeixen dos normes paral•leles, és a dir, que hi ha dos normes que regulen el mateix, l’aplicació de lanorma català es preferent. Tot i que existeixi una norma estatal paral•lela.
3- Aplicació supletòria:en totes aquelles matèries que tenim competència però encara +
4- no hem legislat, llavors és una aplicació supletòria es va a buscar el dret civil estatal.
2.El veïnatge civil com a element d’aplicació de les normes territorials
Com saber quina norma aplicar?
En el cas de mort – dret catalàCriteris: veïnatge civil- s’aplica en qüestions personals. El règim que correspon a la persona- REM. Règim econòmic matrimonial.
El veïnatge civil és important quan no tens testaments a Catalunya es crida als descendents i al cònjuge. A nivell estatal es crida als descendents. El veïnatge civil no és l’únic criteri per exemple lloc residencial habitual.
3.Aspectes generals en el dret civil catalàVan fer un codi de família. Harmonitzen tota la legislació, menys una llei. La llei d’unions. L’estat de parella fa que no s’atrevien a dir que aquestes unions eren una família. Per una altra banda, el codi civil de Catalunya finalment va regular tota la matèria de persona i família.
4.Contingut del dret de família. La seva ordenació sistemàtica.
Dins del llibre 1 de persona i família – unseguit de títols, dins dels títols estan els capítols i després dels capítols hi ha seccions.


Tema 2 La personalitat civil:
1.Components de la personalitat civil
La personalitat civil està regulada en l’article 211.
En dret ens referim a personalitat- a la condició atribuïda a qualsevol persona/ objecte; perquè sense personalitat jurídica no es pot tenir ni dret ni obligacions.
Ex. Un nadópotser hereter d’una casa.
El dret ha de conèixer a la persona pel fet de ser-ho, no pot passar a cap condició.
La personalitat, no es reconeix només a la persona, ja que certes entitats o organitzacions tenen personalitat jurídica (ex. La caixa, movistar...).
Distingir personalitat física i personalitat jurídica:
La personalitat física: individus (persones físiques)
La personalitat jurídica: persones (ents) persones jurídiques. Són persones només des del punt de vista jurídic.
1.1 i 1.2 La personalitat civil té dos components:
1- La capacitat jurídica: la persona és el centre de gravetat de tot ordinàriament. A tota persona se li ha de reconèixer la capacitat jurídica pel fet de ser persona, és a dir, l’aptitud de persona per ser titular de drets i obligacions.
Capacitat genèrica(tota persona) no és graduable, ja que no es pot tenir més capacitat jurídica que un altre.
2- Capacitat d’obrar:aptitud de la persona per exercitar aquests drets o obligacions que li corresponen. És graduable i no és general, ja que hi ha persones que no poden actuar (incapacitat). És graduable perquè la capacitat d’obrar no serà la mateixa d’un noi de 15 o un de 20 anys.
La graduabilitatdepèn de dos factors:
a- El grau real de maduresa ( la maduresa es va adquirint)
b- L’acte que pretén realitzar.( un nen pot anar a comprar pa, però no un cotxe. Una persona aconsegueix plena capacitat d’obrar als 18 anys ( menys si té una discapacitat).
I és progressiva i graduable, ja que aquesta capacitat va augmentant a mesura que anem creixent i complint anys.



2.El poder de disposició...