dret




Barcelona, 14 de novembre de 2014





Benvolgudes i benvolguts estudiants,


Em plau especialment de posar-me de nou en contacte amb vosaltres a través del Campus Virtual en relació a l’assignatura que a nosaltres ens ocupa en aquest primer semestre del curs: la Introducció al Dret del’Empresa.

Si fem un primer balanç, el que hem fet des de mitjans de setembre, quan vàrem iniciar les sessions teòriques, ha estat una primera incursió en el que per a vosaltres no és sinó un nou camp d’estudi: el del Dret Mercantil. Ha calgut determinar els llindars d’un nou territori, el conformat per les normes reguladores de la realitat empresarial del nostre pais. Per això hem començat ambuna aproximació –ràpida- al procés de formació històrica del Dret Mercantil, seguida de l’examen –breu- del concepte i de les fonts d’aquest dret dels comerciants i empresaris, tot realitzant una ben significativa aturada en l’anàlisi de la llibertat d’empresa, consagrada com un dels pilars de la nostra Constitució Econòmica (art. 38 CE).

Fet això, hem passat al tractament de l’empresa i del’empresari com a categories fonamentals del Dret Mercantil. Hi hem aprofundit des d’una doble perspectiva. D’una banda, des de la perspectiva purament conceptual, contemplant l’empresa i l’empresari com a nocions amb significació jurídica pròpia i que, a partir de cert moment històric, s’erigeixen en nuclis vertebradors del Dret mercantil. D’altra part, i des d’una òptica més funcional, hem analitzatl’empresa com a objecte del dret, com a realitat viva i amb diversos components (establiment mercantil, fons de comerç), però sempre sota la titularitat de l’empresari, veritable impulsor i protagonista de l’activitat empresarial.

Hem parlat també de l’empresa com a objecte del tràfic jurídic, com a realitat -complexa- susceptible de ser objecte de negocis jurídics. Ens hem aturat en l’examende les particularitats jurídiques dels supòsits específics de transmissió inter vivos (compravenda, arrendament) i per causa de mort (herència) de l’empresa, així com en el tractament normatiu dels supòsits de gravamen (usdefruit, hipoteca, penyora).

Tot seguit, ens hem ocupat de la temàtica relativa als diversos criteris de classificació de les empreses que actuen en el mercat. Juntament ambels més tradicionals, caldrà que pareu especial atenció en aquest apartat als anomenats criteris dimensionals, és a dir, aquells que prenen en consideració el tamany de les empreses. D’un temps ençà, l’adopció d’aquests criteris ve essent cada cop més freqüent. I no tan sols per a distingir entre empreses, sinó també -i això és veritablement rellevant- com a criteri de modulació en l’aplicació dedeterminades normes jurídico-mercantils.

Cercat aquest punt, hem d’aturar-nos de nou per tal de fer una breu recapitulació de tot allò que hem treballat en relació a la figura de l’empresari. Com hem repetit de forma reiterada en les nostres sessions presencials, la figura de l’empresari no és una figura d’emergència espontània o casual. Cal donar un pas endavant. Des del punt de vista jurídic,l’empresari és aquell subjecte que mitjançant l’exercici de la llibertat d’empresa (art. 38 CE), en el vessant de llibertat d’accés al mercat, ha adquirit la condició de tal.

L’adquisició de la condició d’empresari requereix doncs l’exercici de la llibertat d’empresa -manifestació explícita de la voluntat d’accedir al mercat. Però això, que és imprescindible, no és sempre, per sí sol,suficient. Cal, a més a més, satisfer una sèrie de requisits legals i reglamentaris. Els requisits legals els estableix, amb caràcter general, el Codi de Comerç (arts. 1 i 4; arts. 13 i 14). Els requisits reglamentaris s’estableixen, amb caràcter particular, en normes de caràcter sectorial (fiscals, administratives, socials).

Establert això, l’objecte bàsic de la nostra atenció i estudi ha gravitat...