Drets Humans

1. BREU RECORREGUT HISTÒRIC PER LA DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS.

Antecedents

A la Segona Guerra Mundial, el president Franklin Delano Roosevelt durant el discurs sobre l'estat de la Unió del 6 de gener del 1941 va esmentar les quatre llibertats: llibertat d'expressió, llibertat de culte, llibertat de viure sense necessitats i llibertat de viure sense por. Aquests principis tindrien una graninfluència en la redacció de la Carta de les Nacions Unides on serien recollits al seu preàmbul.
Quan les atrocitats comeses pels nazis durant el Tercer Reich van ser conegudes arreu del món després de la fi de la Segona Guerra Mundial, va haver un consens entre la comunitat mundial, sobre el fet de que la Carta de les Nacions Unides no definia prou clarament els drets a que feia referència. Esva considerar que era necessària una declaració que especifiqués els drets dels individus per tal de donar efectivitat a les disposicions de la Carta sobre els drets humans.
Al 1947 el jurista canadenc John Peters Humphrey va ser cridat pel Secretari General de les Nacions Unides per treballar en el projecte que esdevindria com el principal esborrany de la Declaració.
La Declaració Universaldels Drets Humans va ser aprovada per l'Assemblea General el 10 de desembre del 1948 a una votació que va registrar 48 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions (els de la Unió Soviètica i els seus aliats Bielorússia, Iugoslàvia, Polònia, Txecoslovàquia i Ucraïna a més de Sud-àfrica i l'Aràbia Saudita).



















Les nacions unides (ONU)
A la Carta de les NacionsUnides es fan ja referències concretes als drets humans. En el preàmbul es posa de manifest la resolució dels seus integrants de "...reafirmar la fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i el valor de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones...". I en el primer dels seus articles s'esmenta com un dels objectius de la nova organització "...el desenvolupament i estímul delrespecte als drets humans i a les llibertats fonamentals de tothom, sense fer distinció per motius de raça, sexe, idioma o religió".
En la mesura que un dels objectius fundacionals de les Nacions Unides era fomentar el respecte dels drets humans, el 1946 es va crear la Comissió de Drets Humans (dintre del Consell Econòmic i Social). El primer treball de la Comissió va ser l'encàrrec d'un projectede Declaració sobre Drets Humans a un equip formada per vuit persones, presidit per Eleanor Roosevelt (Estats Units) i amb René Cassin (França) com a vicepresident, el qual va tenir una influència determinant en el redactat final de la Declaració.
A més dels continguts, un dels grans motius de debat va ser que inclogués o no instruments que obliguessin al seu compliment. Un debat que finalmentvan perdre els partidaris que tingués un caràcter vinculant a través d'una Convenció que contemplés mesures per a l'aplicació real dels principis proclamats en la Declaració (el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals no es van signar fins el 1966, i no van entrar en vigor fins el 1976).
En les llargues negociacions cap altext final, els representants dels països capitalistes insistien en la importància dels drets i llibertats individuals, mentre que les delegacions dels països comunistes incidien sobre els drets de tipus social i econòmic. Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, l'enfrontament ideològic entre capitalisme i comunisme (conegut com la Guerra Freda) estava en una fase creixent idificultava el consens.
Altres focus d'oposició van ser les postures de Sud-àfrica, en la mesura que el seu sistema de segregació racial era incompatible amb diferents articles de la Declaració, i la d'Aràbia Saudita, la qual argumentava que la Declaració es basava en models culturals occidentals, en ocasions de difícil conjugació amb la Llei Islàmica.
Després de dos anys de propostes i modificacions,...