drfg

El Cafè de la Marina
El tema de l'obra El Cafè de la Marina és el maxisme cap a les dones i la mala parla.
L'acció se situa en un cafè d'un poble mariner de la costa empordanesa, propietat de Libori. Libori és vidu amb dues filles, Caterina i Rosa. Aquesta última, la més petita, té 19 anys i està a punt de casar-se amb en Rafel, pescador galantejador de 25 anys.
Els clients habituals del barsón la Salvadora, la Rufina, el Luard, el Baldiri, el Moreno, el Rufí i a vegades la Gracieta i la Maria, amigues de la Rosa.
Arriba el dia del casament, el dia més feliç dels nuvis, però trist per la Caterina ja que passava per una mala situació. Al casament hi va ser convidat un rossellonès anomenat Bernat. Aquest, l'endemà del casament es dirigeix a Libori per demanar-li la mà de la Caterina,i Libori no li nega ja que Bernat és un home molt ric amb moltes propietats. Aquella mateixa nit, en Libori li explica a Caterina , però ella s'hi nega en rotund.
L'endemà dels fets, Bernat, en assabentar-se de que ho sabia tot el poble, aquest s'en torna a Banyoles ja que ja no s'hi vol casar.
La Caterina en saber-ho se sent més lliure que mai, i ja no està condicionada per res.
Claudi ensaber que el Bernat ja no es casarà amb la Caterina, aquella mateixa nit assisteix al cafè, on s'hi troba la Caterina tota sola. Aleshores, desprès de conversar, s'adonen que els dos estan enamorats un de l'altre. En aquell precís instant arriben al cafè en Libori i la Salvadora, amb lo qual els dos enamorats expliquen lo succeït i arriben a l'acord de que la Caterina i en Claudi es casaran i portaranel Cafè de la Marina.
En El Cafè de la Marina, els diàlegs defineixen els personatges de l'obra i el caràcter, la vivacitat, els sentiments i donen vida a l'acció. Al mateix temps determinen la situació social del personatge i plasmen les característiques bàsiques de la llengua col·loquial o de la llengua dialectal rossellonesa amb gal·licismes. Hi abunden, també, les frases inacabades, lespauses, les exclamacions, les frases fetes i locucions pròpies de la llengua parlada. Amb uns diàlegs àgils i brillants, que contenen un lèxic ple de:
Dialectalismes: els més freqüents són els que provenen del rossellonès, amb característiques com: La terminació verbal en -i a la primera persona del singular del present d'indicatiu; lús de l'auxiliar se; la utilització de les formes plenes en lapronominalització.

Mi hermana Elba y los altillos de brumal
Lúnula y Violeta:
Violeta es una mujer solitaria, desesperada, con una vida rutinaria que se encuentra en un bar de una ciudad que no es de su agrado, donde conoce a Lúnula, que la invita a pasar un tiempo en una casa ubicada en el campo. Entusiasmada por haber encontrado a alguien con quien hablar, acepta inmediatamente. Violenta cuentaque Lúnula era una excelente narradora de historias, cosa que admiraba mucho. A partir de ese momento, su amistad iba aumentando por momentos, lo que las unía era la soledad que las dos tenían.
Mientras estaban en la casa del campo de Lúnula, Violeta le contó que aceptó su invitación porque no le gustaba la casa en la que estaba antes, ya que en ella no podía concentrarse para escribir y,además, quería que ella leyera sus escritos. Lúnula aceptó leer su manuscrito, pero no solo lo leyó, sino que, sin permiso, editó los textos tachando y añadiendo partes con bolígrafo, cosa que a Violeta le disgustó. Más tarde, Lúnula enferma y Violeta tiene que tomar las riendas de la casa: hace la comida, limpia, recoge agua del pozo, etc. Pero cuando Lúnula mejora, es Violeta la que cae enferma y es enese momento en el que los papeles se intercambian. Lúnula le informa de que tiene que ir a la ciudad a solucionar unos asuntos al ver que ya se encuentra mejor. Cuando se va, Violeta vuelve a encargarse de la casa, dejándolo todo preparado para que, al volver, Lúnula lo encuentre todo perfecto. En un momento, nos confesa que incluso dormirá en la puerta como un perro guardián esperando su...