dsbsf
Páginas: 5 (1163 palabras)
Publicado: 20 de diciembre de 2014
Història
de la
fotografia
L’inici
1826-27: Joseph-Nicéphore
Niépce aconsegeuix l’heliografia.
És la primera imatge fotogràfica
conservada després de 8 hores
d’exposició.
És una vista de de l’habitació de
Niépe a la seva propietat de Le
Gras a Saint-Loup-de Varennes
prop de Chalon-sûr-Saône
(França).
La fotografia neix, i desenvolupa
els seus primers anys a mans de
científics. Els pioners de la fotografia (1)
1839: Louis Jacques Mandé Daguerre obté el
daguerrotip, una fotografia sobre placa de coure
amb una exposició de 15 a 30 minuts. L’equip de
fotografiar pesava molt (50 quilos) amb
l’impossibilitat de fer còpies perquè el material
sensible eren planxes de metall.
1840: W.H.F. Talbot aconsegueix fer el Calotip o
Talbotip. Una exposició d’1 a 2 minuts ons’aconsegueix una imatge fotogràfica en negatiu.
Permet tirar còpies en positiu sobre paper.
1850: Niépce de Saint Victor i Blanquart-Evrard
treballa el paper a l’albúmina. És una imatge
fotogràfica en positiu sobre paper. La qualitat de la
imatge és superior a la del calotip. La imatge en
positiu és obtinguda per contacte amb una imatge
en negatiu sobre vidre.
Els pioners de la fotografia(2)
1851: Scott Archer. Obté el Col·loció humit. De 2 a
20 segons d’exposició. Imatge fotogràfica en
negatiu sobre placa de vidre. Procediment barat i
imatge de gran qualitat: és massiu d’aquest
sistema. D’aquest procediment derivaren els
ambrotips (positiu directe sobre vidre) i els ferrotips
(positius directe sobre metall).
1871: Richard Leach Maddox. Gelatina seca. Una
fracció desegon d’exposició. Imatge en negatiu
sobre placa de vidre. Fabricació industrial en sèrie
de plaques fotogràfiques verges. Elimina la
necessitat de revelar la fotografia immediatament
després de fer-la.
El pictorialisme
A mitjans del s.XIX els aparells per prendre fotografies
són econòmicament més accessibles. En aquest
moment a París, els pintors en tendència més
bohèmia es passen a lafotografia. En aquest moment
la fotografia deixa el camí de la ciència per
endinsar-se en el camp artístic. És el moment que la
fotografia passa de mans de científics a artistes.
Noia Agonitzant (1852) per
Henry Peach Robinson
Comencen els estudis de fotografia i escenaris (platós
fotogràfics). La fotografia amplia els seus usos i passa
a ser un element de reconeixement social i entra enles llars i la burgesia. També neixen les societats
fotogràfiques, amb els seus salons i publicacions
especialitzades.
Alexander Keighler (1913)
D’anomena pictorialisme per les seves influències
de les veladures, desenfocs, paisatges esvaïts,
referències mitològiques, l’evocació melancòlica
de paradisos perduts i la representació d’escenes
bucòliques. Per tant, fa camí junt ambcorrents
pictòriques que s’estaven donant:
l’impressionisme i d’altres.
A Catalunya cal destacar un personatge, Josep
Mª Casals i Ariet (Viladrau 1901-Barcelona 1986),
considerat un pictorialista tardà. Que fa
aprofundir la tècnica del bromoli transportat, a
mig camí entre la fotografia i el gravat. Amb ella
podia manipular les parts per separat d’una
fotografia, afegir elements...Fotografies de Josep M” Casals i Ariet que
pertanyen al fons del MNAC
La cronofotografia
La cronofotografia va ser un moviment que va néixer en els
laboratoris de recerca científica, a final del S.XIX, amb
l’intenció de reduir el temps d’exposició per tal de captar el
moviment dels elements. Janssen l’any 1874, va registrar
el moviment dels planetes amb un aparell que va
anomenar revòlverastronòmic.
1873: Eadweard Muybridge
realitza a Palo Alto (California) la
primera sèrie fotogràfica d’un
animal en moviment, amb una
bateria de dotze càmeres
instal·lades l’una al costat de
l’altra.
1882: Étienne-Jules Marey inventa el fusell fotogràfic,
amb el qual obté, sobre una placa de vidre circular, una
sèrie d’imatges del vol d’un ocell. També adapta una
càmera fotogràfica per...
de la
fotografia
L’inici
1826-27: Joseph-Nicéphore
Niépce aconsegeuix l’heliografia.
És la primera imatge fotogràfica
conservada després de 8 hores
d’exposició.
És una vista de de l’habitació de
Niépe a la seva propietat de Le
Gras a Saint-Loup-de Varennes
prop de Chalon-sûr-Saône
(França).
La fotografia neix, i desenvolupa
els seus primers anys a mans de
científics. Els pioners de la fotografia (1)
1839: Louis Jacques Mandé Daguerre obté el
daguerrotip, una fotografia sobre placa de coure
amb una exposició de 15 a 30 minuts. L’equip de
fotografiar pesava molt (50 quilos) amb
l’impossibilitat de fer còpies perquè el material
sensible eren planxes de metall.
1840: W.H.F. Talbot aconsegueix fer el Calotip o
Talbotip. Una exposició d’1 a 2 minuts ons’aconsegueix una imatge fotogràfica en negatiu.
Permet tirar còpies en positiu sobre paper.
1850: Niépce de Saint Victor i Blanquart-Evrard
treballa el paper a l’albúmina. És una imatge
fotogràfica en positiu sobre paper. La qualitat de la
imatge és superior a la del calotip. La imatge en
positiu és obtinguda per contacte amb una imatge
en negatiu sobre vidre.
Els pioners de la fotografia(2)
1851: Scott Archer. Obté el Col·loció humit. De 2 a
20 segons d’exposició. Imatge fotogràfica en
negatiu sobre placa de vidre. Procediment barat i
imatge de gran qualitat: és massiu d’aquest
sistema. D’aquest procediment derivaren els
ambrotips (positiu directe sobre vidre) i els ferrotips
(positius directe sobre metall).
1871: Richard Leach Maddox. Gelatina seca. Una
fracció desegon d’exposició. Imatge en negatiu
sobre placa de vidre. Fabricació industrial en sèrie
de plaques fotogràfiques verges. Elimina la
necessitat de revelar la fotografia immediatament
després de fer-la.
El pictorialisme
A mitjans del s.XIX els aparells per prendre fotografies
són econòmicament més accessibles. En aquest
moment a París, els pintors en tendència més
bohèmia es passen a lafotografia. En aquest moment
la fotografia deixa el camí de la ciència per
endinsar-se en el camp artístic. És el moment que la
fotografia passa de mans de científics a artistes.
Noia Agonitzant (1852) per
Henry Peach Robinson
Comencen els estudis de fotografia i escenaris (platós
fotogràfics). La fotografia amplia els seus usos i passa
a ser un element de reconeixement social i entra enles llars i la burgesia. També neixen les societats
fotogràfiques, amb els seus salons i publicacions
especialitzades.
Alexander Keighler (1913)
D’anomena pictorialisme per les seves influències
de les veladures, desenfocs, paisatges esvaïts,
referències mitològiques, l’evocació melancòlica
de paradisos perduts i la representació d’escenes
bucòliques. Per tant, fa camí junt ambcorrents
pictòriques que s’estaven donant:
l’impressionisme i d’altres.
A Catalunya cal destacar un personatge, Josep
Mª Casals i Ariet (Viladrau 1901-Barcelona 1986),
considerat un pictorialista tardà. Que fa
aprofundir la tècnica del bromoli transportat, a
mig camí entre la fotografia i el gravat. Amb ella
podia manipular les parts per separat d’una
fotografia, afegir elements...Fotografies de Josep M” Casals i Ariet que
pertanyen al fons del MNAC
La cronofotografia
La cronofotografia va ser un moviment que va néixer en els
laboratoris de recerca científica, a final del S.XIX, amb
l’intenció de reduir el temps d’exposició per tal de captar el
moviment dels elements. Janssen l’any 1874, va registrar
el moviment dels planetes amb un aparell que va
anomenar revòlverastronòmic.
1873: Eadweard Muybridge
realitza a Palo Alto (California) la
primera sèrie fotogràfica d’un
animal en moviment, amb una
bateria de dotze càmeres
instal·lades l’una al costat de
l’altra.
1882: Étienne-Jules Marey inventa el fusell fotogràfic,
amb el qual obté, sobre una placa de vidre circular, una
sèrie d’imatges del vol d’un ocell. També adapta una
càmera fotogràfica per...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.