dsfad

Tema 3 – L’anabolisme autòtrof
1.L’anabolisme

L’anabolisme és la via constructiva del metabolisme, és a dir, la ruta de síntesi de molècules complexes a partir de molècules senzilles. En l’anabolisme es distingeixen dues etapes successives que són: l’anabolisme autòtrof, que és el pas de molècules inorgàniques a molècules orgàniques senzilles; i l’anabolisme heteròtrof, que és el pas de lesmolècules orgàniques senzilles a molècules orgàniques complexes.
Hi ha dos tipus d’anabolisme autòtrof, segons quina sigui la font d’energia que s’utilitza:
-L’anabolisme fotosintètic o fotosíntesi, si és l’energia lluminosa.
-L’anabolisme quimiosintètic o quimiosíntesi, si és l’energia despresa en reaccions d’oxidació de compostos inorgànics.
La fotosíntesi la duen a terme les plantes, lesalgues, el cianobacteris i els bacteris fotosintètics. La quimiosíntesi només la fan alguns tipus de bacteris, els anomenats bacteris quimiosintètics.
Els organismes que duen a terme l’anabolisme autòtrof, els anomenats éssers autòtrofs, no necessiten la matèria orgànica d’altres organismes per viure i, per tant, poden colonitzar llocs sense vida.
El correcte és dir que són éssers que fabriquenla seva matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.
L’anabolisme heteròtrof és comú en tots els organismes, els autòtrofs i els heteròtrofs, i es fa de manera molt semblant en tots. Té coma objectiu la síntesi de macromolècules amb funció de reserva energètica.
2.La fotosíntesi
2.1 Concepte de fotosíntesi i tipus de fotosíntesi

La fotosíntesi és la conversió de l’energia lluminosa enenergia química, que queda emmagatzemada en molècules orgàniques. La fotosíntesi és possible gràcies a l’existència d’unes molècules especials, anomenades pigments fotosintètics, capces de captar l’energia lluminosa i utilitzar-la per activar electrons fins a arribar a transferir-los a altres àtoms, i iniciar així una reacció química.
Per recuperar els electrons perduts pels pigments fotosintèticsbàsicament hi ha dos tipus de processos: descompondre molècules d’aigua o descompondre molècules de l’àcid sulfhídric que hi ha en algunes aigües. Com que el primer mecanisme allibera oxigen a l’atmosfera, rep el nom de fotosíntesi oxigènica, i com que el segon no ho fa, sinó que dóna lloc a precipitats de sofre, rep el nom de fotosíntesi anoxigènica.
-La fotosíntesi oxigènica és la pròpia de lesplantes, les algues i els cianobacteris . gràcies a aquests últims l’atmosfera va passar a contenir oxigen.
-La fotosíntesi anoxigènica és la pròpia dels bacteris porprats i verds del sofre que només viuen a les aigües sulfurades.
2.2 Les estructures fotosintetitzadores
A les plantes i a les algures la fotosíntesi es duu a terme als cloroplasts :orgànuls amb una membrana externa i una interna iun líquid intern anomenat estroma que conté uns sacs anomenats tilacoides.Les membranes dels tilacoides contenen molècules de clorofil.la i altres pigments fotosintètics a uns complexos proteics anomenats fotosistemes.
Hi ha dos tipus de tilacoides :tilacoides de grana ,apilats i tilacoides d’estroma en làmines paral.leles.
Els cloroplasts s’enriqueixen en clorofil·la quan s’estimules per lallum.
Els cianobacteris no tenen cloroplasts però tenen tilacoides als citoplasma.
Els bacteris que fan la fotosíntesi anoxigènica tenen uns orgànuls anomenats clorosomes que contenen bacterioclorofil·la.




2.3 Els fotosistemes
Un fotosistema està constituït per proteïnes transmembranals que constitueixen dues subunitats anomenades el complex captador de llum o antena i el centre dereacció.
El complex captador de llum o antena conté molècules de pigments fotosintètics que poden captar energia lluminosa i transmetre-la entre molècules, l’anomenada energia d’excitació, fins a cedir-la finalment al pigment fotosintètic del centre de reacció.
El centre de reacció conté dues molècules d’un tipus especial de clorofil·la α, anomenat pigment diana, que quan rep l’energia captada pels...