Dualisme Ontològic-Plató

PLATÓ
* DUALISME ONTOLÓGIC

1. Formulació de la Teoria de les Idees i aproximació al concepte d’Idea.
Com ja hem vist Plató va rebre influències nombroses de diferents autors com per exemple, Heràclit, filòsof del esdevenir, és un filòsof obscur i que identificava el foc amb la realitat, va influir a Plató amb la seua idea de que la realitat canvia, tot canvia constantment (“Nunca tebanyaràs dos veces en el mismo rio”). Elegeix el foc com a element que representa la realitat per que es capaç d’adoptar tot tipus de formes igual que per a ell ho podia fer la realitat. Altre autor important es Parmènides, es fixava en l’essència de les coses, en el SER de les coses, el convencé la distinció entre el coneixement intel·ligible i el coneixement sensible i la seua idea era que larealitat autèntica es la que ens mostra la raó i no els sentits i aquesta realitat és permanent. Dels pitagòrics aprengué que no tota la realitat es fluent, com afirmava Heràclit, sinó que hi ha objectes, com els matemàtics que són immutables, intemporals, racionalment ordenats i definits, com un triangle o el número de 3 que són sempre el mateix i no varia en ningun moment. Aquestos objectes sóneterns, per exemple, el teorema de Pitàgores no va començar a ser veritat quan Pitàgores el va descobrir, sinó que, aquesta relació entre hipotenusa i catets ja existia molt abans de ser descoberta. Per això mateixa els nombres, les figures geomètriques, les relacions matemàtiques són unes entitats objectives, es a dir, existeixen independentment de que jo les conega o no, són eternes immutables iintel·ligibles i tenen una plenitud d’existència major que qualsevol cosa sensible.

A partir d’aquestes influències Plató es planteja que és impossible aconseguir un veritable coneixement de la realitat ja que aquesta no para de canviar, per tant una volta creguem que ja coneguem aquestos objectes o coses sensibles pertanyents al món sensible ja haurien canviat i allò que nosaltres pensàvem queera la veritat ja no ho seria, tot i això Plató estava convençut de que existia un veritable coneixement d’allò que no canvia i que roman sempre estable. Segons Plató existien realitats immutables, eternes, i no materials ja que de no ser així seria impossible aconseguir un coneixement científic, objectiu i vertader.

Ara bé es evident que aquesta classe de realitats no existien en el món visiblei material, dominat pel canvi i l’esdevenir, per tant havien d’estar “més enllà”. Per exemple, a la Idea de gos no li passa res si es mor el meu pastor alemany o si la meua gossa te un cadell amb dos caps o si de repent es moriren tots els gossos de la terra, ser gos continuaria significant el mateix . Plató dedueix que ser gos es també, una “forma”. Aquestes formes és a les quals Plató anomenaIdees. Però que són les Idees? Per a ell una Idea es una entitat objectiva que no necessita de ningú per a existir, es a dir, que existeix per si mateixa, fora de la ment i que és el vertader ser, la vertadera realitat, és única però aplicable a molts, absoluta, immutable i eterna. Allò que concebim com a idea no és la Idea en si, sinó el coneixement d’elles. Hi ha Idees de cada classe d’objecteque captem en els sentits, hi ha Idees de valors, en definitiva hi ha Idees de tot allò pensable. Per exemple, agafem La Idea de Bellesa i li demanem a algú que siga capaç de donar-nos una definició. Segurament ens donarà exemples materials i sensibles per a explicar-nos-ho però, es evident que totes eixes coses que percebem per mitjà dels sentits no són la bellesa, la bellesa en si. Els sentits nosón capaços de proporcionar-nos la Bellesa en si, descarnada de matèria sensible. Sols amb la intel·ligència, i amb molt d’esforç, podrem tal vegada arribar a comprendre en que consisteix aquesta qualitat comuna, de la qual participa tota la multiplicitat de coses que anomenem belles. Una vegada aconseguit el coneixement de la Bellesa en si, serem capaços de distingir amb major claredat quan...