Dualisme ontologic i dualisme epiostemologic



DUALISME ONTOLÒGIC I DUALISME EPISTEMÒLOGIC EN LA FILOSOFIA PLATÒNICA

En aquesta redacció se’ns planteja la relació entre el dualisme ontològic i el dualisme epistemològic, oformulat d’altra manera entre la realitat i el coneixement. Que és allò veritablement real? Que s’entén per real? Hi ha alguna casa mes real que altra? Podem conèixer allò que anomenem autèntica realitat? Enque es basa allò de l'opino? Plató, considera que hi ha dues vessants possibles que es distingeixen clarament la teoria de les Idees. Aquestes dues vessants o rames s'hi podrien considerar com a dosgraus o dualismes. Tots dos constituirien la realitat i el coneixement. Al llarg d’aquesta redacció tractarem d’explicar quina es la clara diferencia que Plató remarca als seus textos.Plató considera la teoria de les idees com allò es suprem, l’autèntica realitat aquelles realitats que no canvien, que es mantenen immutables pel temps. Per a explicar aquest teoria Plató hi fareferencia a dos dualismes. Plató fa referencia a l’estable, l’etern i allò que no canvia com a allò autènticament real. Aquest fa referencia en els seus textos a dos nivells de realitat, per aquesta raópodrem deduir que defensa un dualisme ontològic. Al dintre d’aquestes dos nivells de realitat hi podrem diferenciar dos graus de realitat. Primerament i al capdavant de tot hi podrem trobar lesrealitats intel·ligibles, aquestes realitats son les que componen el mon del ser, de tot allò absolut e immutable. Com a la realitat mes suprema del mon del ser hi trobem la idea del Bé. Al capdavall d’aquesta hipodem trobar les idees o formes, que formen part dels intel·ligibles superiors. Un poc mes cap avall trobem el ents o objectes matemàtics que pertanyen als intel·ligibles inferiors.Aquests son immaterials, perfectes i eterns al igual que les idees, encara que son ontològicament imperfectes.


-1-



El segon grau...