Duplicación

Duplicació-Traducció-Transcripció

Expressió gènica

Duplicació o replicació de l’ADN
• Procés de síntesi o autocopiat de tot el DNA nuclear (eucariota) o cromosòmic (procariota). Aquest procés va ser descrit per Arthur Kornberg. El mecanisme va ser proposat per Watson i Crick i desmostrat per Matthew S.Meelson i Franklin S. Stahl en 1957. (Imatge adjunta).

•

Possible hipòtesis dela replicació de DNA

Duplicació o replicació de l’ADN procariota
En els procariotes els requeriments per la replicació són: • Una molècula de ADN motlle. • Nucleòtids (NTP) • Energia • Proteïnes, que són:
– Iniciadores (Ori I) – Helicases i topoisomerases – Estabilitzadores (Obren la hèlix, la giren i l’estabilitzen) – Primasa (sintetitzen els primers o cebadors) – ADN polimerasa III (generales noves hèlix) – ADN polimerasas II ( ADN mitocondrial) – ADN polimerasa I (retira els primers i omple els forats i repara possibles errors) – ADN lligasa (Uneix els fragments d’Okazaki

Duplicació o replicació de l’ADN procariota

Duplicació o replicació de l’ADN
Sempre hi ha 3 etapes: iniciació, elongació i terminació. Les principals diferències entre els processos descrits eneucariotes i procariotes són que: • En eucariotes hi ha diversos orígens de replicació • Es formen múltiples forquilles de replicació i de bombolles. • Hi ha que separar les histones que es tornen a unir després de la creació de la nova còpia. Aquestes proteïnes s’han sintetitzat prèviament. • S’han de construir els extrems: telomerasa.

Duplicació o replicació de l’ADN

Transcripció eucariota
• Latranscripció és el pas d’ADN a RNAm, té lloc en el nucli de la cèl·lula eucariota. • Un fragment d’ADN que s’expressa i dóna una proteïna s’anomena gen. Un gen o un fragment d’ADN està format per una combinació per 4 nucleòtids (A, T, G i C) i una proteïna està formada per una seqüència d’una combinació de 20 aminoàcids

Transcripció eucariota
• Per passar d’un llenguatge de 4 nucleòtids a unde 20 aminoàcids s’utilitza una clau anomenada codi genètic. En ell cada 3 nucleòtids d’un gen codifica per un aminoàcid. Però el pas d’ADN a proteïna no es realitza de manera directa, s’ha de passar per un intermediari, el RNA missatger (RNAm). • Només es transcriu una de les cadenes, la que va de 5’ a 3’.

Transcripció eucariota
• • • Procés que té lloc al nucli. Cada RNA té la seva pròpiapolimerasa. Iniciació: caixa TATA (que indica l’inici de duplicació), factors de transcripció que reconeixen seqüències consens anomenades reguladores. Elongació: S’afegeix a l’extrem 5’ l’estructura cap (7-metilguanosin trifosfat) Terminació: a l’extrem 3’ s’afegeix la cua de poli-A.

• •

Transcripció eucariota
• De tot l’ADN d’una cèl·lula només una petita part es transcriu. • En elsorganismes eucariotes es forma un precursor del RNAm, que té unes seqüències anomenades introns, que posteriorment s’eliminen de l’ARN i unes seqüències anomenades exons són les que queden i posteriorment es tradueixen. Aquest procés s’anomena splicing o maduració de l’ARN. Un altre modificació és la metilació o addició a l’extrem 5’ d’un nucleòtid especial (Trifosfat de 7’metil-guanosina) i a l’extrem3’ una cua d’adenilats, conegut amb el nom de poliadenilació. Aquests processos tenen lloc al nucli. • Els procariotes no tenen introns, es transcriu directament a RNAm.

Traducció eucariota
• La traducció és el pas d’ARNm a proteïna, té lloc en els ribosomes que hi ha al citoplasma de la cèl·lula eucariota. • En els procariotes té lloc en el mateix compartiment per tant es donensimultàniament. • En la traducció intervenen:
– RNAm: Conté la informació genètica en forma de seqüència de nucleòtids. Cada 3 nucleòtids és un codó, que mitjançant el codi genètic li assigna un aminoàcid. Sempre es comença a llegir en direcció 5’ a 3’. a partir del triplet AUG, que interpreta metionina fins un codó de parada. – RNAt: Té una estructura secundària complexa que s’uneix per l’extrem 3’ a un...