dwe dfa okdjkdsSA
Páginas: 17 (4159 palabras)
Publicado: 3 de febrero de 2014
ANNEX
Projecte de llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears
Exposició de motius
L’article 6 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat mitjançant la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, i modificat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, disposa que la bandera de les Illes Balears, integrada per símbols distintius legitimats històricament, estàconstituïda per quatre barres roges horitzontals sobre fons groc, amb un quarter situat a la part superior esquerra de fons morat i amb un castell blanc de cinc torres enmig. Així mateix, el precepte disposa que cada illa pot tenir la seva bandera, el seu dia de celebració i els símbols distintius propis, per acord del consell insular respectiu.
Abans, mitjançant la Llei 39/1981, de 28d’octubre, l’Estat havia regulat l’ús de la bandera d’Espanya i el de les altres banderes i símbols. La bandera d’Espanya és la descrita en l’article 4 de la Constitució de 1978. La regulació que fa aquesta Llei 39/1981 respecte de la resta de banderes és realment succinta, tot i que sí que regula l’ús conjunt obligatori de la bandera d’Espanya amb les altres banderes, en aspectes com la posició que han demantenir entre si. Per la seva banda, l’article 8 prohibeix l’ús en la bandera d’Espanya de qualsevol símbol o sigles de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades.
En el nostre àmbit autonòmic, la Llei 7/1984, de 21 de novembre, de l’escut de la comunitat autònoma de les Illes Balears, va declarar model oficial de l’escut de la comunitat autònoma el descrit en l’articleprimer, que es corresponia amb un símbol de llarga tradició històrica i que gaudia d’una acceptació generalitzada en la seva funció representativa. Aquesta norma, a més, regulava altres aspectes sobre l’escut i, a més, prohibí expressament l’ús de l’escut en qualsevol símbol o sigla de partits polítics, sindicats, associacions empresarials o qualsevol entitat privada, com també l’ús de l’escut com adistintiu de qualsevol producte o mercaderia.
La Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, només es refereix a la bandera quan estableix, en l’article 2.2, que el president té dret a utilitzar la bandera de la comunitat autònoma com a guió.
En la normativa estatal més recent, la Llei 17/2001, de 7 de desembre, de marques, en l’article 5, va abordar la qüestió i va disposarque no es poden registrar com a marca, entre d’altres, els signes que reprodueixin o imitin l’escut, la bandera, les condecoracions i altres emblemes d’Espanya, les seves comunitats autònomes, els seus municipis, les seves províncies o altres entitats locals, llevat que hi hagi l’autorització deguda.
Dins aquest context normatiu, en aquests moments es considera convenient regular amb mésdetall l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, com també quins símbols es poden utilitzar o col·locar en els immobles o mobles afectes a serveis públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears .
L’article 20.1 de la Constitució espanyola disposa que es reconeix i es protegeix, com a fonamental, el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinionsmitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
No obstant això, de conformitat amb l’apartat 4 d’aquest mateix precepte, aquesta llibertat té el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol I de la Constitució (“Dels drets i dels deures fonamentals”), en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat,a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància. Respecte de la infància, és suficient recordar que la Declaració dels drets de l’infant, aprovada el 1959 per l’ONU, disposa clarament que l’interès superior de l’infant ha de ser el principi rector de tots els que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació (principi setè de la Declaració).
En aquest sentit,...
Projecte de llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears
Exposició de motius
L’article 6 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat mitjançant la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, i modificat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, disposa que la bandera de les Illes Balears, integrada per símbols distintius legitimats històricament, estàconstituïda per quatre barres roges horitzontals sobre fons groc, amb un quarter situat a la part superior esquerra de fons morat i amb un castell blanc de cinc torres enmig. Així mateix, el precepte disposa que cada illa pot tenir la seva bandera, el seu dia de celebració i els símbols distintius propis, per acord del consell insular respectiu.
Abans, mitjançant la Llei 39/1981, de 28d’octubre, l’Estat havia regulat l’ús de la bandera d’Espanya i el de les altres banderes i símbols. La bandera d’Espanya és la descrita en l’article 4 de la Constitució de 1978. La regulació que fa aquesta Llei 39/1981 respecte de la resta de banderes és realment succinta, tot i que sí que regula l’ús conjunt obligatori de la bandera d’Espanya amb les altres banderes, en aspectes com la posició que han demantenir entre si. Per la seva banda, l’article 8 prohibeix l’ús en la bandera d’Espanya de qualsevol símbol o sigles de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades.
En el nostre àmbit autonòmic, la Llei 7/1984, de 21 de novembre, de l’escut de la comunitat autònoma de les Illes Balears, va declarar model oficial de l’escut de la comunitat autònoma el descrit en l’articleprimer, que es corresponia amb un símbol de llarga tradició històrica i que gaudia d’una acceptació generalitzada en la seva funció representativa. Aquesta norma, a més, regulava altres aspectes sobre l’escut i, a més, prohibí expressament l’ús de l’escut en qualsevol símbol o sigla de partits polítics, sindicats, associacions empresarials o qualsevol entitat privada, com també l’ús de l’escut com adistintiu de qualsevol producte o mercaderia.
La Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, només es refereix a la bandera quan estableix, en l’article 2.2, que el president té dret a utilitzar la bandera de la comunitat autònoma com a guió.
En la normativa estatal més recent, la Llei 17/2001, de 7 de desembre, de marques, en l’article 5, va abordar la qüestió i va disposarque no es poden registrar com a marca, entre d’altres, els signes que reprodueixin o imitin l’escut, la bandera, les condecoracions i altres emblemes d’Espanya, les seves comunitats autònomes, els seus municipis, les seves províncies o altres entitats locals, llevat que hi hagi l’autorització deguda.
Dins aquest context normatiu, en aquests moments es considera convenient regular amb mésdetall l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, com també quins símbols es poden utilitzar o col·locar en els immobles o mobles afectes a serveis públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears .
L’article 20.1 de la Constitució espanyola disposa que es reconeix i es protegeix, com a fonamental, el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinionsmitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
No obstant això, de conformitat amb l’apartat 4 d’aquest mateix precepte, aquesta llibertat té el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol I de la Constitució (“Dels drets i dels deures fonamentals”), en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat,a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància. Respecte de la infància, és suficient recordar que la Declaració dels drets de l’infant, aprovada el 1959 per l’ONU, disposa clarament que l’interès superior de l’infant ha de ser el principi rector de tots els que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació (principi setè de la Declaració).
En aquest sentit,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.