Dànae, la verge de les roques i l'enterrament del señor d'orgaz

FITXA TÈCNICA
Títol: Mare de Déu de les Roques
Autor: Leonardo da Vinci
Cronologia: 1483-1486
Tècnica: oli sobre taula passada a tela
Mides: 1,99 x 1,22 m
Estil: Renaixentista
Tema: Religiós
Localització: Musée du Louvre (París)

Context Històric:
Aquest quadre va ser pintat del 1483 al 1486, període de temps en que la península itàlica estava composada per ciutats-estat(repúbliques)com a Florència, Milà, etc. Dominades per famílies d'aristòcrates, banquers o tirans que actuaven com a mecenes dels principals artistes com ara Leonardo de Vinci.
El seu moment cultural va ser l'humanisme, quan canvia la concepció medieval de l'home, que torna a ser el centre de les coses, tot establint un nou llenguatge a la seva mida i integrant-hi els codis de la cultura clàssica i la novavisió científica.
Aquesta és una època d'auge del papat , que incorpora a la seva cort els principals artistes del moment desplaçant la capitalitat de l'art de Florència a Roma en un moment en que els Estats Pontificis es troben immersos entre les lluites entre Francesc I de França i Carles I d'Espanya i V d'Alemanya(Sacre Imperi Romagermànic) per l'hegemonia d'Europa i la Contrareforma deLutero(França era catòlica i el Sacre Imperi protestant).
La iconoclàstia de Savonarola ja és present. (eliminació del culte a las imatges i lluita contra la corrupció i depravació del Papat)

Anàlisi Formal

Formes: Lineals (tancades). Tot i que Leonardo comença a treballar per masses

Composició: Leonardo fa ús de la superposició de plans amb l’objectiu d’aconseguir una major profunditat enl’escena. Situa en el primer pla el grup de la Mare de Déu, el nen Jesús, sant Joan infant i l’arcàngel Uriel; darrera seu, pinta les roques que conformen la cova on es troben els personatges; i finalment, entre els forats d’aquestes roques un fons paisatgístic.
El grup principal s’inscriu dins una composició piramidal perfectament delimitada entre el cap de la Mare de Déu i els cossos dels dosinfants. Cal destacar el joc de relacions entre les mans i les mirades que permet parlar de composició unitària (personatges interrelacionats).

Perspectiva: Leonardo empra diferents tipus de perspectiva que ell mateix explica en el seu tractat de pintura. La primera tracta de la disminució de la grandària dels objectes a diverses distancies, o perspectiva lineal, la segona tracta de la degradaciódels colors i la tercera, de la indefinició dels contorns que tenen els objectes vistos des de varies distàncies o perspectiva aèria. En relació a les dues darreres, el pintor parla de l’aire que s’interposa entre l’observador i els objectes llunyans i afirma que les muntanyes semblen blaves i així s’han de pintar. Ús d’escorços, com ara la mà enlaire de la Mare de Déu.

Llum: Utilitza dos tipusde llum, la natural entre les roques i la més misteriosa i irreal de les figures. El paisatge de fons, que no es correspon amb la realitat del paisatge toscà, és inventat, de gran força expressiva.

Anàlisi Conceptual
Temàtica: L’escena pren com a font iconogràfica els evangelis apòcrifs. Segons aquests escrits, la Mare de Déu descansà en una cova durant la seva fugida a Egipte on es trobà aSant Joan infant, cosí de Jesús, el qual havia estat acompanyat i protegit per l’arcàngel Uriel.
*La versió posterior del mateix tema, avui a la National Gallery de Londres, es poden distingir les figures dels dos nens. A primera vista semblaria que el nadó protegit per la mare de Déu és Jesus, i el que esta a prop de l’arcangel, sant Joan. No obstant, si es mira la versió londinenca, el nenprotegit per la Mare de Déu porta una creu de canya que l’identifica amb sant Joan, i el nen que beneeix amb la mà dreta és Jesús. L’arcàngel Uriel és el protector de les persones descalgudes, per aquesta raó ho és de sant Joan a la mort dels seus pares. L’àngel, amb el gest de la mà, absent en la versió londinenca, crea el nexe d’unió conceptual entre els personatges.
El significat de l’obra ha...