Eco Española
Páginas: 58 (14359 palabras)
Publicado: 17 de octubre de 2011
Economia Espanyola
Universitat Autònoma de Barcelona
Economia
( ecr )
PRIMERA PART: L’ECONOMIA ESPANYOLA (1977-2007)
Tema 1: La crisis econòmica i la política d'ajust: els pactes de Moncloa a 1985
La crisi del petroli provocà problemes econòmics als paisos desenvolupats al desencadenar pujades de preus generalitzades. L'augment del preu del petroli i d'altres productes bàsicsvan causar dèficits en les balances comercials de molts països. A Espanya, el dèficit comercial ja existia i la crisi el va agreujar.
Desde 1960 el dèficit comercial tenia tres fonts de finançament:
- les remeses d'emigrants
- l'inversió exterior: les cuals es van autoritzar a partir del Pla d'Estabilització
- el turisme: el cual s'inicià als anys 50, pero que va crèixer ,sobretot, alsanys 60
Després de la crisi, aquests mecanismes no eren suficients per contrarestar el dèficit comercial, la cual cosa provocà problemes econòmics i una disminució del creixement (1960= 7% i 1975=1%). La conseqüència de la desacceleració del creixement fou l'aparició d'un atur estructural, que es mantení durant dècades. D'avant d'aquesta situació calia dur a terme una política d'ajust, les cualssolen ser impopulars (frenar despesa pública, manteniment dels salaris...). Això era difícil degut a la inexistencia de legitimitat del règim, la cual cosa comportà la seva prorrogació. Caldria esperar fins a les primeres eleccions per fer front als problemes i aplicar una política d'ajust.
J.M.Keynes:
El govern en una situació de crisi ha de gastar més per estimular l'activitat econòmica.Quan la crisi es deguda a una insuficiència de la demanda agregada, un altre instrument per reduir la crisi es reduir el tipus d'interés.
A Espanya la situació era d'estanflació ja que tingué lloc al mateix temps inflació i estancament econòmic. Aquest fet provocà incertesa sobre les polítiques econòmiques que s'havien de portar a terme. A la major part de països s'optà per contenir la inflació,amb la cual cosa s'agreujà l'atur. A Espanya, s'optà per ajornar les polítiques d'ajust i, com a conseqüència, van aumentar els desequilibris interns i externs.
Després de les primeres eleccions es duguè a terme una política econòmica pactada entre els governants i l'oposició, donant lloc al que es va anomenar Pactes de Moncloa. Aquests pactes tenien l'objectiu de contenir la inflació, resoldre eldèficit comercial i el seu finançament. La política d'ajust es va pactar per obtenir major suport parlamentari i repartir les responsabilitats. Altres objectius dels pactes eren extendre l'Estat del Benestar i aumentar la presència de l'Estat en l'economia.
Les mesures de sanajament
- A finals dels 70 es va devaluar la peseta per tal de reduir el dèficit comercial, ja que els productesespanyols serien més competitius ( +X, -M). La modificació dels tipus de canvi s'ha de fer sorprenent al mercat i així evitar compres o vendes masives.
- Política monetaria restrictiva:
- reducció de la liquidesa
- aument del tipus d'interés
- Política de rendes:
- canvi de la negociació col·lectiva: a inicis del anys 70 la negociació es feia en funció del IPC passat, de forma que elssalaris aumentavent per sobre de la inflació de l'any anterior (increment salaris= IPC+ x%). Després es pretenia fixar el salari en funció de la inflació futura.
- manteniment dels salaris
Mesures de reforma
La reforma més important fou la reforma fiscal. Es van comprometre a introduir un impost sobre la renda (IRPF) que havia de ser progresiu, és a dir, que el percentatge que s'havia depagar augmentes conforme aumentava la renda. També es va introduir un impost sobre el patrimoni. Aquestes reformes tenien com a objectiu fer el sistema fiscal més just, adecuat i capaç de satisfer les necesitats de l'Estat.
Els pactes de moncloa també van introduir reformes en el sector energètic per tal de reduir la dependència del petroli. També s'obligà al govern a presentar un nou marc en...
Universitat Autònoma de Barcelona
Economia
( ecr )
PRIMERA PART: L’ECONOMIA ESPANYOLA (1977-2007)
Tema 1: La crisis econòmica i la política d'ajust: els pactes de Moncloa a 1985
La crisi del petroli provocà problemes econòmics als paisos desenvolupats al desencadenar pujades de preus generalitzades. L'augment del preu del petroli i d'altres productes bàsicsvan causar dèficits en les balances comercials de molts països. A Espanya, el dèficit comercial ja existia i la crisi el va agreujar.
Desde 1960 el dèficit comercial tenia tres fonts de finançament:
- les remeses d'emigrants
- l'inversió exterior: les cuals es van autoritzar a partir del Pla d'Estabilització
- el turisme: el cual s'inicià als anys 50, pero que va crèixer ,sobretot, alsanys 60
Després de la crisi, aquests mecanismes no eren suficients per contrarestar el dèficit comercial, la cual cosa provocà problemes econòmics i una disminució del creixement (1960= 7% i 1975=1%). La conseqüència de la desacceleració del creixement fou l'aparició d'un atur estructural, que es mantení durant dècades. D'avant d'aquesta situació calia dur a terme una política d'ajust, les cualssolen ser impopulars (frenar despesa pública, manteniment dels salaris...). Això era difícil degut a la inexistencia de legitimitat del règim, la cual cosa comportà la seva prorrogació. Caldria esperar fins a les primeres eleccions per fer front als problemes i aplicar una política d'ajust.
J.M.Keynes:
El govern en una situació de crisi ha de gastar més per estimular l'activitat econòmica.Quan la crisi es deguda a una insuficiència de la demanda agregada, un altre instrument per reduir la crisi es reduir el tipus d'interés.
A Espanya la situació era d'estanflació ja que tingué lloc al mateix temps inflació i estancament econòmic. Aquest fet provocà incertesa sobre les polítiques econòmiques que s'havien de portar a terme. A la major part de països s'optà per contenir la inflació,amb la cual cosa s'agreujà l'atur. A Espanya, s'optà per ajornar les polítiques d'ajust i, com a conseqüència, van aumentar els desequilibris interns i externs.
Després de les primeres eleccions es duguè a terme una política econòmica pactada entre els governants i l'oposició, donant lloc al que es va anomenar Pactes de Moncloa. Aquests pactes tenien l'objectiu de contenir la inflació, resoldre eldèficit comercial i el seu finançament. La política d'ajust es va pactar per obtenir major suport parlamentari i repartir les responsabilitats. Altres objectius dels pactes eren extendre l'Estat del Benestar i aumentar la presència de l'Estat en l'economia.
Les mesures de sanajament
- A finals dels 70 es va devaluar la peseta per tal de reduir el dèficit comercial, ja que els productesespanyols serien més competitius ( +X, -M). La modificació dels tipus de canvi s'ha de fer sorprenent al mercat i així evitar compres o vendes masives.
- Política monetaria restrictiva:
- reducció de la liquidesa
- aument del tipus d'interés
- Política de rendes:
- canvi de la negociació col·lectiva: a inicis del anys 70 la negociació es feia en funció del IPC passat, de forma que elssalaris aumentavent per sobre de la inflació de l'any anterior (increment salaris= IPC+ x%). Després es pretenia fixar el salari en funció de la inflació futura.
- manteniment dels salaris
Mesures de reforma
La reforma més important fou la reforma fiscal. Es van comprometre a introduir un impost sobre la renda (IRPF) que havia de ser progresiu, és a dir, que el percentatge que s'havia depagar augmentes conforme aumentava la renda. També es va introduir un impost sobre el patrimoni. Aquestes reformes tenien com a objectiu fer el sistema fiscal més just, adecuat i capaç de satisfer les necesitats de l'Estat.
Els pactes de moncloa també van introduir reformes en el sector energètic per tal de reduir la dependència del petroli. També s'obligà al govern a presentar un nou marc en...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.