economia sigo XIX

INDUSTRIALITZADOR (1830-1930) DEMOGRAFA 1.1. laugment de la poblaci 1.2. lincrement de la urbanitzaci 1.3. els moviments migratoris AGRICULTURA 2.1. Els problemes de la agricultura Les desamortitzacions Les millores de la agricultura La crisi de final de segle INDUSTRIA 3.1. La Indstria a Catalunya 3.1.1. La indstria txtil 3.2.1.1. El procs de mecanitzaci3.2.1.2. Vapors i colnies. 3.1.2. Altres indstries 3.1.3. Caracterstiques de la indstria a Catalunya 3.2. Mineria i Siderrgia 3.2.1. la mineria del carb 3.2.2. la mineria del ferro 3.2.3. la siderrgia 3.2.3.1. Els inicis Mlaga, Astries 3.2.3.1. La siderrgia biscana 3.3. La indstria a la resta dEspanya COMER 4.1 La creaci dun mercat nacional 4.2. Laugment dels intercanvis4.3. Proteccionisme i lliurecanvisme TRANSPORTS I COMUNICACIONS 5.1. El ferrocarril. 6. CANVI ENERGTIC I DIVERSIFICACI INDUSTRIAL 6.1. Canvi energtic i avenos tecnolgics 6.2. La difusi de la indstria a Espanya 6.3. El nou dinamisme de Catalunya Al segle XIX es porta a terme a Europa un procs de transformaci econmica que segueix el model de REVOLUCI INDUSTRIAL que va comenar Anglaterra. Aquestprocs es basava en Una revoluci agrria Desenvolupament de la indstria txtil Introducci de la mquina de vapor dins del procs productiu maquinisme Creixement de la indstria siderometallrgica. Aquest procs a Espanya va ser ms lent que a daltres pasos europeus i no va fer-se duna manera generalitzada. Noms a Catalunya (cap a 1830), i el Pas Basc (a lltim ter del segle), va fer-se un veritable procs derevoluci industrial. DEMOGRAFA 1.1. laugment de la poblaci Al llarg del segle XIX va haver-hi un augment de la poblaci degut al manteniment de la alta natalitat i un descens de la mortalitat (desaparici de determinades epidmies, millor i ms variada alimentaci blat de moro, patata-) Per, la mortalitat va baixar menys que a la resta dEuropa per les guerres, lescs creixement de la indstria i les malescondicions sanitries epidmies de clera, tuberculosi, febre groga, que va haver-hi al llarg del segle (1833-5, 1854-55, 1865, 1885). La poblaci va crixer ms dun 65 en un segle i va passar de 1800 11,5 Milions 1860 15,6 Milions 1900 18,5 Milions 1930 23,5 Milions Va ser al primer ter del segle XX que va fer-se la transici cap a una demografia moderna. Entre 1880 i 1930 la taxa de mortalitatespanyola es redueix a la meitat i lesperana de vida passa de 29,1 a 50 anys. Aix fou el resultat duna millor dieta alimentaria, desaparici de determinades epidmies, dels progressos de les condicions higiniques que van tenir com a conseqncia la desaparici de determinades epidmies i va ser un dels ms baixos del continent europeu. La distribuci geogrfica daquest creixement no fou homognia la perifria vacrixer molt ms que no pas linterior dEspanya. CATALUNYA La poblaci segueix les pautes europees i augmenta al nivell europeu. 1797. 900.000 hab. 1900 1.900.000 hab. 1930 2.700.000 hab. Augment Espanya 80 Catalunya 110. A 1930 40 ms que a 1900. Laugment es va produir per el descens de la mortalitat (millor alimentaci, menys epidmies, menys mortalitat infantil)i el manteniment duna alta natalitat. La transici demogrfica va comenar a la segona meitat del segle XIX. 1.2. lincrement de la urbanitzaci Al segle XIX el procs durbanitzaci espanyol va ser limitat la manca dindstria i lendarreriment agrari mantenia a la major part de la poblaci al mn rural. Malgrat aquest predomini, el creixement de les ciutats va ser lent per constant. Lany 1836 menys del 10de la poblaci vivia a les capitals de provncia. Cap a 1860 va iniciar-se un xode que va comportar laugment de la poblaci urbana. Madrid (centre poltic) i Barcelona (nucli industrial) van ser els punts ms importants de destinaci. Cal dir, per, que al principi del segle XX un 70 de la poblaci residia en nuclis de menys de 20.000 habitants. CATALUNYA A Catalunya els moviments migratoris interns...