Economia sostenible?

El desenvolupament econòmic suposa grans beneficis i es considera un element indispensable per a millorar la nostra qualitat de vida com a espècie, però cal tenir en compte la contrapartida negativa que suposa i, la qual, seria irresponsable ignorar i és que a mesura que ens “desenvolupem” també deteriorem el medi ambient i esgotem els recursos naturals i les fonts d’energia d’un planeta, elnostre, finit, fet que suposa terriblement que de seguir així deixarem als nostres descendents amb seriosos problemes d’habitabilitat. Arrel d’aquest problema imminent va sorgir la idea de “desenvolupament sostenible” entès com el desenvolupament que assegura les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per afrontar les seves pròpies necessitats (“NuestroFuturo Común”, Comissió Mundial sobre Ambient i desenvolupament, 1987), però com estem aplicant aquesta idea?

El primer exemple que exposaré és el del conflicte sorgit arrel de la implantació al municipi de Lloseta (Mallorca) d’una fàbrica de ciment l’any 1957 i gestionada per l’empresa CEMEX ESPAÑA, S.A. (abans COMPAÑIA VALENCIANA DE CEMENTOS PORTLAND, S.A.). La sentència adjuntada (STSJ de lesIlles Balears 739/2010 de 26 de Novembre [RJ\2011\1317] estima la demanda interposada per un col·lectiu de veïns que, des de la instal·lació de la fàbrica havien vingut patint molèsties per renou, llum i pols, i que es materialitzaven en danys consistents en l’“existencia de polvo y/o cenizas en chapa y cristales de los vehículos; polvo depositado en paredes de piscinas, micro partículas al parecercementosas en plástico e invernaderos, barrotes y verjas con la pintura comida”, per lo que, un cop provada la relació de causalitat entre l’activitat industrial i el dany causat, i constatat que dites actuacions superen els límits reglamentaris, el Tribunal considera fonamentat el dret dels particulars a exigir la responsabilitat extracontractual de l’entitat demandada en base a l’article 1902 Cci, per tant, condemnar-la a pagar les indemnitzacions reclamades. L’entitat demandada, per altra banda, al·lega infracció en l’aplicació dels art. 590 i 1908 Cc referents a la protecció del medi ambient en les relacions de veïnatge però, tal i com exposa la sentència, la jurisprudència ha vingut realitzant una interpretació de l’article 590 Cc des de la perspectiva de considerar-lo un preceptegenèric i, per tant, adaptable a les necessitats de cada moment per lo que, i en concordança amb aquesta línea jurisprudencial, afirma que “actualmente la proximidad se determinará en función de la influencia que ejerza una finca sobre otra” ja que “la propiedad no puede llegar más allá de lo que el respeto al vecino determina” (STS de 12 de desembre de 1980 [RJ 1080\4747]).

El Tribunal, d’altrabanda, precisa que mentre aquesta activitat segueixi causant els danys materials i morals que els veïns han vingut patint des de temps enrere, seguiran tenint dret a exigir l’aplicació dels preceptes esmentats (art. 1902, 1908 i 590 Cc), és a dir, el dret a ser indemnitzats no desapareixerà mentre l’empresa segueixi contaminant, situació que fa evident la necessitat de l’empresa d’adoptar mesurescorrectores per tal de deixar de contaminar i, en conseqüència, perjudicar les propietats a les que s’estenen dites molèsties derivades de la seva activitat empresarial. Quines mesures pot emprendre l’entitat?

Actualment l’empresa CEMEX, propietària de la fàbrica, ha invertit en la implantació de sistemes de gestió mediambientals integrals que engloben la totalitat del procés de producció delciment i, a més, es posseïdora del Certificat ISO 14001, expedit per l’Organització Internacional per a la Normalització (International Organization for Standardization – ISO), què és una xarxa d’institucions de normes nacionals que treballen en conjunt amb els governs, les indústries i representants de consumidors, i exigeixen a les empreses crear un pla de maneig ambiental que inclogui:...