Economia Tema 6

Les rendes són els pagaments que reben els factors productius (treball, capital i terra) a canvi de participar en el procés de producció. L’empresari organitza el procés productiu. La seva el benefici empresarial, és el que queda després que pagui.
Si baixen les vendes de béns, aleshores és redueix la demanda de factors implicats en la seva producció. La demanda d’un factor es consideraderivada perquè depèn de la demanda del bé o servei que contribueix a produir. Les retribucions que perceben els propietaris de factors de producció constitueixen els seus ingressos. Aquest fet dota el mercat de factors d’una dimensió sociopolítica especial. Els mercats de factors afecten a la distribució de la renda en una societat.
Els propietaris dels factors productius tenen dos tipus d’ingressos:Ingrés de transferència d’un factor productiu depèn de l’ús alternatiu que se li pugui donar: és el cost d’oportunitat. Per aconseguir que un factor es dediqui a un ús productiu concret s’haurà de pagar per aquest factor com a mínim una quantitat igual a la que percebria per qualsevol altra dedicació. Tot el que rebi per sobre del seu cost d’oportunitat serà renda económica.
La demanda i l’ofertade treball acaben determinant quina quantitat de factor treball es contracta i a canvi de quin salari. La demanda de treball és una demanda derivada, és a dir,es demana treball en la mesura que les empreses fabriquen els productes que després venen per obtenir beneficis. La demanda de treball dependrà de la seva eficiència per produir béns i serveis (productivitat) i del que pugui obtenir l’empresavenent aquest producte que el treball ha contribuït a fabricar.El salari és la retribució per unitat d’input del factor treball. Se sol designar amb la lletra w.
Quan la productivitat és molt elevada, a l’empresari li interessa més contractar treballadors. A mesura que es va reduint la productivitat de les unitats addicionals de treball, contractar més treballadors disminueix. L’empresari tindràincentius per contractar treballadors mentre aquesta contractació incrementi els seus ingressos. Com més alts siguin els salaris, menys treballadors demanaran les empreses. Alguns treballadors poden trobar més interessant incorporar-se al mercat laboral si la retribució econòmica és més atractiva; altres estaran disposats a treballar més hores si la remuneració més alta compensa el costd’oportunitat en termes d’oci. Una millora en la productivitat desplaça la corba de demanda de treball de manera que millora el nivel d’ocupació i el salari. Per tant, la millora de la productivitat permet millorar l’ocupació sense perjudicar el salari.
Competència imperfecta: el monopsoni Els mercats de treball solen ser àmbits de negociació entre empreses, sovint agrupades en associacions patronals, isindicats.
Com en tota negociació, hi pot haver elements de conflicte(vagues, tancaments patronals...). Cada part mira d’obtenir un resultat més favorable per als seus interessos, però s’ha d’arribar a un acord. El monopsoni es caracteritza pel fet que hi ha un sol comprador (una sola empresa que contracta treball) i molts venedors (treballadors que ofereixen treball). El treballador es pot veureforçat a acceptar les condicions i el salari que fixi l’única empresa existent. Individualment les possibilitats de negociació són pràcticament nul·les. Si rebutja la feina poden passar uns quants mesos abans de trobar el que es busca o, si no és així, potser haurà d’emigrar.
El monopsonista sap que si restringeix la contractació, podrà obtenir salaris més baixos. Contractarà treball fins quel’ingrès aconseguit per fer-ho iguali al cost. El monopsoni redueix tant l’ocupació com el salari per sota del nivell competitiu, i l’empresa monopsonista obté un benefici derivat del fet que cada unitat de treball que contracta, genera uns ingressos superiors al cost de retribuir el treball.
Els sindicats Els treballadors s’organitzen en sindicats per evitar possibles abusos de les empreses...