Economia
1. Caràcter tardà en relació als països de l'Europa occidental.
2. Protagonisme del capital estranger. Es manté fins avui dia. De vegades ha estat important com a inversor directe i de vegades pq controla sectors clau (gas, telefònica, química...).
3. Procés sectorialment molt desigual. El sector que s'industrialitza igual que elsaltres països és el tèxtil, que manté la seva importància fins als 60.
4. Procés focalitzat: no es modernitza tot Espanya, sinó que hi ha punts de la geografia espanyola que canvien (Catalunya, Euskadi, Andalusia...).
5. Procés ràpid. Quan l'economia espanyola creix, creix més que els seus veïns. Això generea desequilibris a altres sectors de l'economia.
6. Forta dependència del sectoragrícola en 3 sentits (any bo per l'agricultura, any bo per la indústria):
a) Els agricultors eren una part important del mercat dels produc-tes industrials.
b) L'agricultura va ser durant molt de temps l'únic sector que exportava i, per tant, que permetia pagar les importacions de pro-ductes industrials.
c) Els beneficis industrials depenien dels preus dels aliments. Per tant, quan elspreus dels aliments eren més baixos, els beneficis industrials eren més alts. El benefici industrial és invers al salari que paguen els industrials. El salari s'establia en funció del preu dels aliments (si el preu del pa era baix, els salaris es podien mantenir baixos). A més, als industrials els interessen que els preus siguin baixos pq consumeixin més.
Aquesta dependència va durar fins als 60.7. Limitacions del mercat. Al sector industrial europeu sempre li ha costat tenir un mercat pq les colònies eren petites i el mercat es limitava a l'intern (burgesia urbana...).
8. Procés d'industrialització condicionat als interessos dels terratinents (grans propietaris de terra). A Espanya, sobretot eren a Castella, Extremadura, Andalusia... i influïen el governs.
Etapes del procésd'industrialització
a) Etapa del triomf del lliure canvisme (1850-1880). El lliure canvisme és l'obertura exterior (en els intercanvis i al capital estranger). És el contrari del proteccionisme. És una etapa de vistiplau al capital estranger. És una etpa on la gran esperança de la indústria espanyola és en el ferrocarril, que es creu que ha de canviar Espanya. Això s'acompanya d'unes mesures queafavoreixen l'entrada de capital estranger (a SA, mines, ferrocarril...). La llei del ferrocarril va ser el mecanisme que va permetre la importació de tot allò que requeria el ferrocarril: va permetre una lliure importació. L'experiència del ferrocarril a Espanya com a lliure importació va ser un fracàs pq no va tenir els efectes inductors sobre els altres sectors de l'economia.
b) Etapaproteccionista (1890-1939): El proteccionisme triomfa per diverses raons:
1. Les dificultats del ferrocarril.
2. El canvi de postura dels terratinents: es van pensar que amb el tren es convertirien en grans exportadors de cereals, però durant l'època de construcció del ferrocarril també va tenir lloc una revolució en el transport marítim. Es van adonar que, a més de ser incapaços d'exportar, elmercat espanyol podia ser invaït pel cereal estranger.
3. La pèrdua de les últimes colònies. S'ha de protegir el mercat interior.
4. L'augment de proteccionisme a tot el món (excepte a Anglaterra i Holanda). Els EUA són molt proteccionistes i tenen la balança comercial deficitària.
5. Dificultats de la balança de pagaments.
Significat del proteccionisme
Hi ha 2 maneres de protegir:a) Proteccionisme integral: es posa un paraigües a tota l'economia que ho inclou tot.
b) Proteccionisme selectiu: s'aplica a un sector o indústria cojuntualment.
El proteccionisme espanyol era integral.
Evolució del proteccionsime
Per protegir l'economia de les importacions es poden aplicar els següents instruments:
a) Aranzels: impostos que paguen els consumidors de productes...
Regístrate para leer el documento completo.