Economia

L’ECONOMIA EN LA CONFIGURACIÓ DEL MÓN ACTUAL
TEMA 1: LA SOCIETAT I LES CIÈNCIES SOCIALS: EL MÈTODE I LA ESPECIALITZACIÓ CIENTÍFICA



Si volem que sigui sistemàtic i amb un màxim nivell explicatiu, Mario Bunge diu que la ciència necessita de un objecte d’estudi i d’un mètode per estudiar-lo.

I. Objecte d’estudi
La realitat objectiva en la que vivim és única; és molt complicatestudiar-la, per aquest motiu es divideix en la realitat natural i la realitat social.

Realitat objectiva  Única




El nostre objecte d’estudi és la SOCIETAT  Conjunt d’éssers humans relacionats entre sí mitjançant connexions estables amb la finalitat d’aconseguir de forma col·lectiva la satisfacció de les necessitats de cada membre del conjunt, garantint la subsistència individuali del grup. Si establim l’existència de la societat com a una realitat objectiva, podrem estudiar-la i establir les seves lleis de funcionament.


Característiques:
El nostre objecte d’estudi és molt més variable que el de les ciències físiques.
No depèn de la voluntat de l’investigador, depèn de les variables del temps i l’espai.
És difícilment quantificable perquè és més aviatqualitatiu.
II. Mètode
Mètode científic  Procés intel·lectual, ordenat/sistemàtic, lògic, coherent, que s’utilitza per a descobrir i explicar els fets, fenòmens i esdeveniment de la realitat objectiva, adient a les característiques del nostre objecte d’estudi. És tracta d’investigar la societat amb l’observació, esbrinant a partir d’una series de processos d’abstracció, no amb processosexperimentals.
Per adequar-se millor a les característiques de l’objecte d’estudi poden utilitzar-se diferents tipus de mètode:
Inductiu  Es parteix d’allò particular al general i bàsicament és a partir de l’experimentació, on el procés de contrastació es fonamental. Una sèrie d’experimentacions a partir de les quals es contrasten les hipòtesis i s’estableixen les lleis del funcionament. Propi de lesCiències Naturals.
Deductiu  Es parteix d’allò general al particular. Bàsicament a partir de l’observació i l’abstracció. És fonamental la contrastació. Propi de les Ciències Socials.

Conceptes teòrics per precisar la nostra realitat objectiva. S’ha d’arribar al màxim nivell d’abstracció, de manera que s’ha d’anar concretant per arribar a un procés de concreció progressiva. El nivell deconcreció depèn de l’objecte d’estudi, és a dir, depèn del que vulguem saber. Perspectives oposades d’economistes:
1. Estudiar la societat des de una posició globalitzada. Pensament macroeconòmic.
2. L’economia és la suma de les individualitats, el que funciona per a un individu, funciona per a la majoria.

TRES GRANS GRUPS DE CIÈNCIES
Ciències formals.
Ciències naturals.
Ciències socials Estudia la realitat social, i per això es va portar a terme un procés d’especialització.
Història.
Ciència jurídica o dret.
Ciència política.
Ciència econòmica.
Sociologia i antropologia.

Controvèrsies en l’Economia Política:
Què ha d’estudiar l’Economia? Com ho ha d’estudiar?
Hi ha diferents corrents de pensament econòmic.
La ciència econòmica
Sorgeix de la necessitat d’unaexplicació a una sèrie de canvis causats pel sorgiment del capitalisme, es volia donar resposta al fenomen de la riquesa. Necessitat d’explicar fenòmens propis de la parcel·la de la realitat social relacionada amb la creació i la distribució de la riquesa.
Precursors de la ciència econòmica:
Mercantilistes (s. XVI – XVII): riquesa com estoc. La riquesa no es crea, s’adquireix mitjançant el comerç il’espoli colonial.
Fisiòcrates (s. XVIII): la riquesa com excedent agrícola. La riquesa no només es podia adquirir, també es podia crear. Consideraven que es podia generar bàsicament amb l’activitat agrícola: minera i ramadera, i el comerç no generava riquesa, permetia que aquesta s’intercanviés. Les activitats industrials només transformaven productes, de manera que no eren activitats...