Economia
Páginas: 3 (503 palabras)
Publicado: 29 de octubre de 2012
Concepte de varietat lingüística
A l’hora de definir el concepte de varietat lingüística ens trobarem amb dificultats similars a les que tenim per a definir conceptes com llengua o dialecte.Una varietat lingüística és una noció teòrica que correspon a un conjunt d’elements que s’aïllen d’un univers de material lingüístic ple d’imbricacions i de trànsits graduals. En definitiva, unaabstracció.
La variació lingüística, en qualsevol de les quatre dimensions vistes més amunt, és un continuum sense fronteres ni talls nítids. Qualsevol intent de segmentar aquest continuum en unes unitatsdeterminades sempre serà una operació arbitrària i convencional. Una opció, però, que ens fornirà una primera possibilitat d’entendre el concepte de varietat lingüística. Una varietat lingüística, ensentit ampli, és una configuració d’elements lingüístics definida en funció de la categoria extralingüística (grup social, context, etc.) que s’hagi adoptat. En teoria, als quatre grups de variacióque hem definit més amunt –geogràfica, social, temporal i estilística- corresponen quatre classes de varietats lingüístiques amb les quals, però, convé de fer dos apartats:
a) Unes varietatsrelacionades amb grups d’usuaris, que reflecteixen la identitat lingüística d’aquests grups (se solen dir varietats dialectals):
1. Varietats geogràfiques:31són conjunts de tretslingüístics associats a un grup geogràfic; per exemple, el català de València, de l’àrea de Barcelona o el de la Catalunya del nord.
2. Varietats socials:32són conjunts de trets lingüísticsassociats a un estrat social; per exemple, la llengua de l’aristocràcia, de la classe treballadora, la dels sectors marginals, etc.
3. Varietats temporals:33són conjunts de trets lingüísticsassociats a un grup de parlants situats en una època determinada; per exemple, el català medieval, el del segle XVIII o l’actual.
b) Unes altres varietats que no reflecteixen la...
A l’hora de definir el concepte de varietat lingüística ens trobarem amb dificultats similars a les que tenim per a definir conceptes com llengua o dialecte.Una varietat lingüística és una noció teòrica que correspon a un conjunt d’elements que s’aïllen d’un univers de material lingüístic ple d’imbricacions i de trànsits graduals. En definitiva, unaabstracció.
La variació lingüística, en qualsevol de les quatre dimensions vistes més amunt, és un continuum sense fronteres ni talls nítids. Qualsevol intent de segmentar aquest continuum en unes unitatsdeterminades sempre serà una operació arbitrària i convencional. Una opció, però, que ens fornirà una primera possibilitat d’entendre el concepte de varietat lingüística. Una varietat lingüística, ensentit ampli, és una configuració d’elements lingüístics definida en funció de la categoria extralingüística (grup social, context, etc.) que s’hagi adoptat. En teoria, als quatre grups de variacióque hem definit més amunt –geogràfica, social, temporal i estilística- corresponen quatre classes de varietats lingüístiques amb les quals, però, convé de fer dos apartats:
a) Unes varietatsrelacionades amb grups d’usuaris, que reflecteixen la identitat lingüística d’aquests grups (se solen dir varietats dialectals):
1. Varietats geogràfiques:31són conjunts de tretslingüístics associats a un grup geogràfic; per exemple, el català de València, de l’àrea de Barcelona o el de la Catalunya del nord.
2. Varietats socials:32són conjunts de trets lingüísticsassociats a un estrat social; per exemple, la llengua de l’aristocràcia, de la classe treballadora, la dels sectors marginals, etc.
3. Varietats temporals:33són conjunts de trets lingüísticsassociats a un grup de parlants situats en una època determinada; per exemple, el català medieval, el del segle XVIII o l’actual.
b) Unes altres varietats que no reflecteixen la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.