Ecosistema del rio Tinto

Les comunitats basades en quimioautòtrofs



Índex:

Ecosistemes basats en formes quimioautrotofes 2

Ecosistema del rio tinto 2

Extremòfils de Rio Tinto 3
Ecosistema divers 4

Bibliografia 5




































1. Ecosistemes basats en formes quimioautrotofes
L’ecosistema es pot definir com el conjunt de diferentsespècies que viuen en un entorn físic comú i en un mateix temps. Els organismes que hi viuen (biocenosis) es relacionen entre ells mitjançant xarxes tròfiques i també amb l’entorn (biòtop), un determinisme que fonamenta la selecció natural. L’energia es el centre de funcionalitat de l’ecosistema, va passant d’una població a un altra a través de la nutrició o d’obtenció de recursos. Existeix unajerarquia general per a tot tipus d’ecosistemes:







L’ecosistema comença amb els productors, organismes capaços de sintetitzar matèria orgànica, a partir de matèria inorgànica i energia, provinent del sòl (fotoautòtrofs) o de reaccions d’oxidació (quimioautròtofs). Depenent de si utilitzen matèria orgànica o compostos inorgànics, s’anomenen organo/lito respectivament. Les poblacions deproductors són les mes abundants degut a que tan sols els 10% de l’energia produïda passa al següent eslavó (ecosistema ideal). Els individus que es nodreixen dels productors s’anomenen consumidors primaris o herbívors, que donen aliment als consumidors secundaris o carnívors. Les poblacions que no son depredades per altres se’ls anomena superdepredadors, un exemple es l’espècie humana.
Elsecosistemes més generalitzats són els que tenen una base de productors fotolitoauotrofs, és a dir, utilitzen la llum solar i el CO2 atmosfèric per sintetitzar glucosa. Però en climes adversos com les fumeroles de les dorsals existeixen productors amb una altra base de substrat, s’anomenen extremòfils. A continuació es presentarà un exemple d’ecosistema fonamentat en una altra font d’energia.

2.ecosistema del rio tinto
L’ecosistema de Rio Tinto neix en meitat de la Faja Pirítica Ibèrica, en Peña del Hierro i desemboca en l’oceà Atlàntic en Huelva. El riu dona nom a un important districte miner el qual ha estat en actiu des de fa cinc mil anys. La Faja Pirítica Ibèrica es una entitat geològica de origen hidrotermal, de 250km de llarg i oscil·la entre els 25-70km de ample. Coneguda per serun dels majors dipòsits de sulfurs metàl·lics.
dhgt251679744fLayoutInCell1fAllowOverlap1fBehindDocument1fIsButton1fHidden0fLayoutInCell1




Imatge 2.1. Localització rio Tinto.
Al voltant del curs alt del riu Tinto on predomina l’erosió, es situa un jaciment a cel obert de minerals pesants especialment ferro, magnesi, cadmi i coure. L’aigua els dissol formant sals ferruginoses, sulfatfèrric i àcid sulfúric que, al costat de l'escassetat d'oxigen, atorguen un pH molt àcid (1,7-2,5). Aquesta propietat es deu al caràcter tampó del ió fèrric en solució:

Fe3+ + 3H2O Fe(OH)3 + 3H+ (2.1)

fet que facilita una coloració vermellosa de les aigües i una groguenca en la riba.
Tot i que pot donar l’aparença de que aquest mediimpedeix la proliferació d’organismes, els investigadors del Centre de Astrobiologia, van identificar microorganismes que viuen dintre de les costres de sal i que estan aclimatats al entorn àcid i ferrós. Amb tècniques de ecologia molecular, fonamentalment de la resolució d’amplificació dels gens corresponents al 16-18S rRNA i de seqüenciació, s’ha permès identificar els elements més representatius delsistema.
2.1. Extremòfils de Rio Tinto
Dintre de la extremofilia els microorganismes quimiolitòtrofs acidòfils són els organismes capaços de desenvolupar-se en condicions extremes de acidesa i d’obtenir energia a partir de compostos minerals reduïts. Aquesta singularitat prové del seu peculiar sistema d’obtenció d’energia, independent de la radicació, el que els situa com candidats en els...