Edafologia

| Pràctica 9: Edafologia |

-------------------------------------------------
INTRODUCCIÓ

L’edafologia és una branca de la ciència del sòl que estudia la composició i naturalesa del sòl en la seva relació amb les plantes i l'entorn que l’envolta.

El sòl és considerat com un dels recursos naturals més importants, d'aquí la necessitat de mantenir la seva productivitat, perquè a travésd'ell i les pràctiques agrícoles adequades s'estableixi un equilibri entre la producció d'aliments i l'accelerat increment de l'índex demogràfic.

El sòl és essencial per a la vida, com l'és l'aire i l'aigua, i quan és utilitzat de manera prudent pot ser considerat com un recurs renovable. És un element d'enllaç entre els factors biòtics i abiòtics i es considera un hàbitat per al desenvolupament deles plantes.

Gràcies al suport que constitueix el sòl és possible la producció dels recursos naturals, per la qual cosa és necessari comprendre les característiques físiques i químiques per propiciar la productivitat i l'equilibri ambiental (sustentabilitat).

-------------------------------------------------
OBJECTIUS

L’objectiu d’aquesta pràctica és estudiar un sòl i determinar lesseves característiques.

-------------------------------------------------
MATERIAL

* Extractor de sòls
* Cartes de colors
* Tamisador
* Tubs d'assaig
* Cullera
* Embut
* Paper de filtrar
* Pipeta Pasteur
* Tub de fons pla
* Pouets
* Espàtula
* Erlenmeyer
* Tira indicadora de pH
* Vas de precipitats
* Vareta-------------------------------------------------
REACTIUS

* Tartrat sòdic potàssic
* Reactiu Nessler
* Reactiu de nitrats
* Reactiu fòsfor 1
* Reactiu fòsfor 2 (oxalat d'estany II, dió acètica, aigua destil·lada)
* Alcohol isopropílic
* Clorur de bari
* Reactiu indicador de pH

-------------------------------------------------
CONTINGUT TEÒRIC

El sòl és el cor de la capa viva quees desenvolupa sobre els continents.
És el lloc on es produeixen i es retenen els nutrients i l’aigua que necessiten les plantes. El clima és l’encarregat de variar l’aportació de calor i aigua que reben els sòls. Aquest calor i aigua són els responsables de l’esmicolament i de les alteracions químiques que es donen en les roques, les quals aporten la matèria mineral al sòl i que és la font degran part dels nutrients que obtenen les plantes per viure.
El sòl és una capa molt dinàmica ja que s’hi produeixen una gran quantitat de complexes reaccions físicoquímiques simultàniament en el seu interior. Com les condicions climàtiques i la cobertura vegetal varien d’un lloc a un altre del planeta, els efectes combinat d’ambdós factors en determinarà la seva estructura.

Formació dels sòlsL’aigua de pluja que va penetrant pels porus del sòl, arrossega materials i els diposita en profunditat. D’aquesta manera es van diferenciant una sèrie de capes de composició i estructura diferents. Cadascuna d’aquestes capes rep el nom d’horitzó i del conjunt de totes se’n diu perfil. En un sòl ben estructurat hi ha habitualment tres horitzons que es diferencien pel seu color, la seva composiciói la seva estructura.

Estructura dels sòls

HORITZÓ D (R)
Roca mare
HORITZÓ D (R)
Roca mare
HORITZÓ C
D’alteració de la roca
Mare Format per fragments de roca
mare més o menys alterats.
HORITZÓ C
D’alteració de la roca
Mare Format per fragments de roca
mare més o menys alterats.
HORTIZÓ B
De precipitació o
acumulació
De color més clar per la manca d’humus. S’hi dipositen enells
materials lixiviats que poden formar encrostaments calcaris i
laterites.
HORTIZÓ B
De precipitació o
acumulació
De color més clar per la manca d’humus. S’hi dipositen en ells
materials lixiviats que poden formar encrostaments calcaris i
laterites.
HORITZÓ A
De rentat vertical o
lixiviació. Generalment és fosc per la presència de matèria orgánica descomposta o humus.
És travessat...