Edat Mitjana Monodia

Edat Mitjana
Cronologia: Del segle V al segle XIV. Està dividida en dos períodes: Alta Edat Mitjana,
des del segle V al X, i Baixa Edat Mitjana, des del segle XI al XIV. És en aquesta última
etapa on es localitzen els estils artístics del Romànic (segles XI i XII) i del Gòtic (segles
XIII i XIV).
Característiques socials: Societat feudal en una distribució piramidal, amb el poble en
la base i elrei en el vèrtex, mentre que nobles i clergat ocupen estats intermedis.
Es tracta d'una societat predominantment rural. Només a partir del segle XII es dóna un
vertader desenvolupament de les ciutats.
Déu és el centre i mesura de totes les coses (teocentrisme). L'home cobra sentit a partir
de la seua referència a Déu, la qual cosa condiciona l'àmbit cultural: la ciència, la
filosofia i l'art estansotmesos als objectius utilitaris de l'església. La religió imposa un
tipus d'expressió artística poc naturalista perquè posa la forma al servei del missatge (la
forma ha de ser un vehicle del missatge, però no ha de distraure-ho).
En aquest context la religió té molt de pes en l'estudi de la música medieval. Camperols,
nobles, rei, tindrien també la seua pròpia música, però la dels camperols noens ha
arribat, perquè per a escriure-la es necessitava una educació i uns recursos econòmics
que no posseïen. També hem de suposar que hi hauria influències entre les músiques
dels diferents estaments.
Dividirem l'estudi de la música medieval en dues grans branques, la monodia, d'una
banda, i la polifonia, per una altra.

Monodia religiosa: el cant gregorià
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

El cantgregorià és el cant oficial de l'Església romana.
El nom procedeix del papa Gregorio I (papat: 590-604), no perquè ho inventara
sinó per la seua molt important contribució a la recopilació, unificació i
regulació de la litúrgia cristiana.
Es tracta d'una oració cantada. En aquesta música el text té molta importància, la
música el que fa és subratllar el sentit de les paraules.
La música en el cantgregorià, doncs, és funcional.
Està escrit en la llengua oficial de l'Església, que és el llatí.
Música anònima (autors desconeguts).
Tímbrica: veus solistes i en cor, masculines o femenines, a capella (l'ús dels
instruments dins de l'església estava prohibit perquè no distragueren al fidel de
la paraula de Déu).
Textura: monodia.
Ritme: no està sotmès a un compàs; segueix el ritme de les paraules(rítmica
verbal).
Melodia: no supera comunament l'àmbit d'octava, en un perfil arquejat i amb
salts (intervals) freqüentment curts entre les notes consecutives.
Les dinàmiques d'intensitat i de velocitat no estan indicades, però en la
interpretació han d'expressar-se de forma clara les paraules.
Se organizta al voltant de 8 escales diferents o modes. No utilitza quasi
alteracions (es tracta d'unamúsica diatònica).

•

Classificació del cant gregorià segons la relació entre la música i el text:
Cant sil·làbic: a cada síl·laba li correspon una nota.
Cant salmódic: moltes síl·labes o paraules es canten sobre una mateixa nota.
Cant neumàtic: a cada síl·laba es correspon dues o tres notes.
Cant melismàtic: a cada síl·laba li correspon més de tres notes.

•

Classificació del cant gregorià segons laforma d'interpretar-ho:
Directe: quan canta un sol cor o una persona.
Antifonal: diàleg entre dos cors.
Responsorial: diàleg entre solista i cor.

El repertori gregorià s'interpreta en esglésies i monestirs. Amb el pas del temps es va
incrementar tant que es va fer necessària una notació musical. En principi aquesta
escriptura recordava la melodia a un cantant que li l'havia après abans dememòria.
Aquests signes que conformen la primera escriptura musical es denominen neumes i
van començar a utilitzar-se des del segle IX.

Primeros neumas, que aparecían como pequeñas marcas junto a las palabras. Fragmento de Laon, Metz,
mediados del siglo X.

Monodia profana: el moviment dels trobadors
No tot en l'Edat Mitjana és religió, en la piràmide social de l'Edat Mitjana els nobles i el
rei...