eded

La decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l’edat moderna al segle XVI, fins a la Renaixença catalana del Segle XIX. En part es una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors.
Des dels primers decennis del segle XVI fins als primers del XIX, una sèrie de fets i crisis històriques acaben afectant el desenvolupament cultural, que al llarg del segleXV havia assolit una densitat i brillantor comparables a la dels països europeus més cultes.
Es diu que la decadència és un període que coincideix amb la castellanització de tota Espanya. Aquesta castellanització del territori té diversos factors importants com són la desaparició de la cancelleria reial i el desplaçament de Catalunya del comerç a través de l’Atlàntic després de la descobertad’Amèrica, l’any 1492. L’any 1479 es va produir la unió dinàstica d’Aragó i Castella que, encara que jurídicament no va canviar res, si que va tenir conseqüències negatives per Catalunya:
- La pèrdua de força de les classes dirigents autòctones i submissió política de la Corona que va posar en perill el català com a llengua de cultura.
- A més, Castella va passar a ser durant els segles XVI y XVIIuna potència mundial.
- Van ser els segles d’Or de la literatura castellana i per tant, la majoria dels escriptors catalans van escriure en castellà, configurant-ne així la idea de que el català no és una llengua apta per la literatura ni en general per la cultura, circumstàncies que provoquen una decadència greu de la literatura catalana culta.
Tots aquests fets van provocar i afectar elsfonaments de la cultura catalana. Malgrat tot al llarg d’aquest segles també hi hagué una producció poètica considerable, però no pas de primer ordre com havia estat la tònica d’èpoques anteriors.

2. Moviments estètics d’aquesta època
Tot i això, els tres grans moviments estètics europeus d’aquesta època van ser presents en la literatura catalana:
2.1. El Renaixement: neix a Itàlia a mitjansdel segle XV i s'estén per tot Europa al llarg del segle XVI. Aquest moviment es fonamenta en dos aspectes bàsics:
- El triomf de l’ Humanisme, que implica la valoració de l'home com a centre de l'Univers i mesura de totes les coses.
- La recuperació de la cultura clàssica grega i romana, que es pren com a model de perfecció.
2.2. El Barroc: és el moviment característic del segle XVII i s'oposa al'ideal renaixentista de bellesa, harmonia i equilibri. El Barroc deixa de banda l’ idealisme del corrent estètic anterior i reflecteix la problemàtica que vivia Europa en aquell moment: guerres religioses entre catòlics i protestants, crisi econòmica, intolerància... Per això, busca el realisme i mostra la condició humana en els seus aspectes més crus. Com a conseqüència de la crisigeneralitzada que viu Europa, el Barroc tendeix a veure el món d'una manera desenganyada i pessimista. Per aquest motiu, els seus temes recurrents són la fugacitat dels plaers i de la vida, la mort i la confiança en Déu i en els valors religiosos. El Barroc literari, com en l'artístic (pintura, escultura), tendeix a l'artificiositat . També mostra interès per tot allò que és prodigiós i sobrenatural.

2.3.L’ il•lustració: Des de la fi del segle XVIII, neix una nova mentalitat que considerava que l'obra havia de ser útil o no ser. És època d'inicis d'activitats científiques i d'un menyspreu raonat de la lírica gratuïta. La màxima consideració era obtinguda pels textos de moral o de pedagogia.

Es pot afirmar que la literatura catalana en aquest període fou pràcticament inexistent pel que fa a laliteratura «culta». Només han perdurat el conjunt dels gèneres populars com a portaveus més qualificats del temps. El terreny era el teatre jocós i satíric (entremesos) amb textos (la majoria inèdits) redactats per no professionals: epistolaris, narracions privades, i dietaris que reflecteixen la mentalitat de l'època.

3. Autors de l’època

Els autors més importants durant el període...