Edu Bcn

1.
Els trobadors eren autors de poesía culta en llengua vulgar. Des del moment que apreníen l'ofici poètic i vivíen d'ell se'ls consideraba professionals de laliteratura. No tan sols redactaven texts, sinò que també composaven música per mitjà del cant. Treballaven molt lentament, no solíen fer més de deu poemes l'any. Eren gransestudiosos i la gramàtica, la lògica i retòrica aritmètica, la geometria, la música i l'astronomia li otorgaven els coneixements per desenvolupar la seva tasca.Expressaven els seus sentiments a través de la cançó, i quasibé sempre el tema central era l'amor.
Sorgeixen al sud de Françaa finals del segle XI i també afecta a Catalunya ial nord d'Itàlia. La seva plenitud esdevingué al segle XIV i part del segle XV.
La tradició literària encara té vigència en part de la poesía del segle XX i és una deles bases més importants de la literatura catalana.
Les característiques de la seva literatura es manifestaven a través d'estils (trobars) diferents:
Trobar lleu opla, s'utilitzaba una expressió senzilla, amb paraules poc complicades i sense doble sentit. També es caracteritzaba per l'absència de recursos estilístics massacomplicats.
Trobar hermètic:
Hi ha diferents trobars hermètics, car, escur, sotil, prim, cobert...
Els més habituals per això són el trobar clús, que está basat en elrecarregament i la complicació de conceptes. I en el que s'abusa de l'agudesa i del llenguatge d'argot.
I el trobar ric: Es basa en la complicació de la forma buscant lasonoritat de la paraula. Fa servir un llenguatge difícil amb rimes extranyes.
Al principi escribíen en Llatí, després en llengua Romànica i finalment en llengua Provençal