eduardo esclante


EDUARDO ESCALANTE

Eduardo Escalante va ser un dramaturg conegut fonamentalment per la seua extensa producció de sainet valencià, gènere a què va aportar 47 creacions conservades a l'actualitataunque segurament va escriure encara més, i que ho van ubicar en el més alt de la creació teatral de l'última mitat del segle XIX. La seua obra va deixar escola i imitadors després de la seua mort.Amb només 13 anys d'edat, comença a guanyar-se la vida pintant palmitos, aprofitant els coneixements adquirits en la societat El Liceu. Esta professió la complementa amb l'ofici d'escriptor al llargde tota la seua vida. Havia pogut estudiar només l'educació primària. Arriba a tindre sis fills amb la seua dona, vivint en un pis de València els hiverns, i en una xicoteta casa d'estiueigenMacastre.
Passa un breu període a Madrid. A la volta, publica poesia en els periòdics alacantins L'Iris i La Palma i en els valencians La flauta, La Fletxa i El Robí. Publica en 1855 dos milagros, amb motiudel quart centenari de la canonització de Vicente Ferrer (patró de València) : La vanitat castigada i La muda, ben acollits pel públic. Escalante escriu quasi tota la seua obra en valencià,utilitzant el castellà només en unes poques peces, com per exemple en el seu drama Raquel. Publica el seu primer sainet, Deu, dèneu i noranta, en 1861. L'èxit de públic acompanya la pràctica totalitat de laseua carrera.

ESTIL I TEMÁTICA
En general, els sainets d'Escalante presenten les típiques trames senzilles del género chico, on abunden els amors contrariats per incompatibilitats de classe od'extracció social però que, finalment, es resolen en forma satisfactòria. Els seus 47 sainets encara en l'actualitat són un important document il·lustratiu dels costums de la seua època i dels fetshistòrics dels que va ser contemporani, a més de mostrari de la parla popular i dialectal valenciana.

OBRES LITERÀRIES
A la vora d'un sequiol
Agüelo Cuc, L'
Als lladres
Barraca en el Cabanyal...