Educació de la dona a balears: l'escola normal femenina

Educació de la dona a Balears: l'Escola Normal femenina
(1872 – 1912)

Antecedents
Al llarg del segle XIX es descobreix un intent d'establir un programa indispensable per a la formació bàsica de les nines, emperò la finalitat del mateix era invariable, es tractava de preparar les nines per complir millor les funcions que per qüestió de sexe els eren considerades pròpies: les funcionsd'esposa i mare. Model educatiu específic per a la nina respondria al concepte de dona defensat per l'Esglèsia i per la incipient burgesia liberal i intel•lectual.
A finals del segle XVIII i principis del XIX, la SEMAP tenia consciència de la situació de l'ensenyament de primeres lletres, pel que fa a les nines, confessant la inexistència d'escola pública on elles poguessin aprendre a llegir i aescriure sota la direcció de bones mestres i considerant de primeríssima necessitat la preparació adequada de dues mestres en les matèries pròpies d'aquest ensenyament.
Dos centres per a l'educació de les nines que, sense ser públics, eren coneguts per la SEMAP: la Casa de Minyones òrfenes i la Casa de la Criança.
Necessitat que a cada poble hauria d'haver al manco dues escoles, una de nines perensenyar catecisme i “labors”, l'altre de nins per ensenyar catecisme, llegir, escriure i comptar.
És evident la manca d'atenció que es prestava a l'educació de nines i la lentitud amb què aquest àmbit fou atés per les institucions. L'educació de les nines estava sobretot en mans de Congregacions religioses. D'això n'era conscient la Comissió Provincial d'Instrucció primària quan, en 1845, proposàa la Diputació Provincial mesures per facilitar i millorar l'educació de les dones.
La Comissió aprofita per suggerir a la Diputació la possibilitat d'establir el Seminari Normal de les Mestres de la província al Col•legi de la Puresa.
Opcions que tots els pobles de les Illes enviassin una alumna al Col•legi esmentat abonant la mateixa quantitat que les pensionistes que a ell acudien omitjançant la subvenció, amb fons provincials, de vuit a deu estudiants elegides per sorteig entre els pobles de les Illes.
En 1855, la Comissió d'Instrucció pública inicia gestions per tal d'establir un Col•legi normal femení.
Presa de consciència de les autoritats competents en la matèria, sobre la gran necessitat de millorar la professionalització del Magisteri femení.

Procés de creació del'Escola Normal femenina de les Balears
S'haurà d'esperar al 1871 pel renaixement d'aquest projecte. Aquest ressorgirà amb l'escrit, signat pel diputat José Flor de O'Ryan i dirigit a la Diputació.
El fet que destaca el diputat és la situació creada per la resolució de la Direcció General d'Instrucció pública, segons la qual la celebració d'exàmens de revàlida per l'obtenció del títol de mestranomés es podrien dur a terme a les capitals de província que comptassin amb Normal femenina. Gran dificultat se li plantejava a la província per cobrir, de professionals titulades, les seves escoles de nines, ja que la despesa econòmica que suposava sortir de les Illes per anar a examinar-se a la península no estava a l'abast de les economies familiars. Conveniència de demanar la derogació de lamesura i si per un cas això no fos factible, proposar l'establiment d'una Escola Normal femenina.
La Comissió d'Instrucció pública mostrà el seu acord total a la proposició i així ho comunica a la Diputació provincial.
Les institucions públiques eren ben conscients de l'avenç que suposaria per a la societat la millor atenció a l'educació de la dona i, com a conseqüència, recolzen la peticiód'establir una Escola Normal femenina, considerant que ocasionaria escasa despesa econòmica a la província, anunciant la probabilitat que l'ajuntament de Ciutat facilitàs els locals de les escoles públiques de Palma i que els sous del professorat estarien reduïts a una gratificació.
La Diputació recolzà el projecte, considerant-lo d'elemental prioritat i ho demostrà amb l'oferiment d'una aportació...