Educació especial pac 1 principals aportacions de la perspectiva curricular en la concepció i organització de l’ educació especial. abast i límits

PRIMERA TASCA. Taula d’ anàlisi.
PROCEDIMENT PER L’ ELABORACIÓ DE LA TAULA D’ ANALISI.

Dimensions rellevants de la Perspectiva curricular Explicitació – definició de la dimensió

1. El Model explicatiu de les diferencies i dificultats.

Fonaments teòrics.

Concepció de desenvolupament i aprenentatge

Origen i etiologia de les dificultats.
- Compren que l’organització d’escoles iestils poden donar diverses dificultats entre els alumnes. Al incorporar aquesta reflexió, podrem veure possibilitats de progrés significatiu en el marc d’una escolarització de qualitat.
- La perspectiva curricular explica les diferencies entre els diversos alumnes dintre del seu procés d’aprenentatge degudes a les característiques individuals de cada alumne i on les dificultats sorgeixen al’escolarització.
- Els sistemes d’ajuda han de crear-se i estar a l’abast de tots els alumnes, ja que la majoria en algun moment del seu aprenentatge ho poden necessitar. Cadenas, Echeita i González, 1994.
- Les dificultats educatives esdevenen de la interacció entre les característiques del alumnes i el currículum de l’escola.
- No es pot integrar a alumnes amb discapacitats en ambients amb alumnessense uns valors, coneixement i respecte per entendre les característiques d’alumnes amb necessitats especials.
- Els docents han de treballar per un progrés de tots els alumnes.
- Skrtic,1991. comenta que les necessitats especials esdevenen del currículum tradicional.
- Garcia Pastor 1993, Wang 1995. Treballar cap a un ensenyament que respongui a la diversitat i a una necessitatd’individualitzar l’ensenyament.
2. Tipus de referent curricular i funció
- Des de la Perspectiva curricular el referent curricular es l’ ordinari.
- Els currículums han de ser relativament oberts i flexibles fonamentats en un model de procés.
- El currículum potser un instrument per evitar o reduir les dificultats i compensar desigualtats.
- El docent regular de l’aula ha de formar-se si assumeix la tascad’alumnes que mostren alguna dificultat.
- S’ha de reforçar la capacitat del professorat tutor.
3. Tipus i funció de l’ avaluació /diagnòstic. Procés d’ identificació de les necessitats educatives
- Les formes d’ avaluar en el marc de la perspectiva curricular han de reflexionar sobre les necessitats educatives existents.
- S’ha d’elaborar una avaluació on es determini el nivell de cadaalumne en referència als continguts educatius.
- S’han d’elaborar ajudes per a satisfer les necessitats d’aprenentatge i com adaptar el currículum escolar.
4. Metodologia .La resposta educativa
- La resposta educativa ha de ser per part de tots els docents que participen en l’aprenentatge dels alumnes.
- La metodologia del aprenentatge ha de ser individualitzada però no discriminatòria.Integrada i a l’abast de tots els alumnes.
- S’ha d’organitzar l’ensenyament de manera col·laboradora.
- L’entorn escolar ha de proporcionar als docents formació específica i/o interacció amb docents d’educació especialitzada.
- Les estratègies educatives (metodològiques) han de ser concretes i integrades dins del currículum escolar.
5. Responsables de facilitar la resposta i funcions
- S’hand’establir estratègies de col·laboració i d’ajuda entre tots els implicats de l’educació d’alumnes amb necessitats especials.
- Les polítiques educatives han de desenvolupar-se en funció del moviment social en el que ens trobem i en resposta del anàlisis de les necessitats sorgides entre els alumnes.
- El currículum escolar ha de plantejar-se la idea de ser flexible i acomodar-se a les necessitats quepresentin els diferents alumnes al llarg de tot el seu procés educatiu.
6. Responsables de facilitar la resposta i funcions (aquest punt es el mateix que el 5)
7. Ajuts i suports
- El centre ha de mantenir una relació amb xarxes i/o organismes, estaments i serveis comunitaris.
- La relació dels docents amb les famílies dels alumnes afavoreix una bona assimilació del aprenentatge.
-...