Educació Especial (Tc)

DIMENSIONS MÉS RELLEVANTS PER A EFECTUAR L' ANÀLISI D' UN CENTRE EDUCATIU AMB VISTA A LA INCLUSIÓ DELS ALUMNES AMB TRASTORNS DE CONDUCTA (TC)


PRIMER TASCA

Dimensions rellevants Aplicació en el marc dels Trastorns de conducta. Condicions per a la integració d’ aquest alumnat.
1.Línia pedagògica o la proposta educativa del centre.

Ideologia, valors creences compartides i les finalitatsi objectius educatius i de formació que s’ en deriven.

• Davant d’una cas amb trastorn de conducte es fa imprescindible una bona avaluació i/o diagnòstic. Cal un esperit d’entesa envers el trastorn, no només, sobre la conducta disruptiva, sinó sobre allò que la provoca. Uns dels objectius dins d’un programa general de centre que vulgui atendre de forma responsable la diversitat ha de ser lacerca de bons diagnòstics en aquest sentit.
• Un cop feta l’avaluació, la identificació de les necessitats específiques per a cada cas amb trastorn de conducta ha de ser un altre objectiu a perseguir, amb la finalitat de definir, de forma col•laborativa, quines son les prioritats davant cada cas en concret. És a dir, quins objectius concrets, es volen assolir per a cada cas en concret. S’ha dedefinir una intervenció en base a allò que es consideri més necessari per al nen amb trastorn de conducta, ja sigui prioritzar la desaparició de la conducta problema com atendre les causes.
• La proposta del centre doncs, ha d’integrar-se dins d’una perspectiva tant educativa com a terapèutica, on es treballi en el disseny i planificació dels suports que se li oferiran al nen amb trastorns deconducta per tal d’interaccionar de forma satisfactòria amb el seu entorn.
• Cal una adaptació dels continguts educatius, formatius, de la metodologia, l’organització i l’avaluació. El pla educatiu per al nen amb trastorns de conducta, ha de tenir en compte la subjectivació del malestar, l’autoregulació de la pròpia conducta, la comunicació i l’adquisició de les diferents àrees ajustats a les sevesnecessitats i interessos.
• L’acció educativa de tot equip, en aquest sentit, ha de preservar una consciència de seguiment i revisió. Cal la tasca multidisciplinària per tal de construir una representació compartida de la problemàtica del noi i el seu entorn i dels criteris d’intervenció.
• Pel que fa el docent, només el domini de la disciplina que imparteix, no aporta els elements per al bondesenvolupament d’una docència amb i per a la qualitat, es fa necessari incidir en els aspectes metodològics, pràctics, socials i psicològics dels alumnes amb TC als qual atendrà.

2. L’ estructura organitzativa.

-Òrgans i subsistemes
-Funcions i càrrecs
-Sistema d’ autoritat
-Processos de participació i coordinació
-Canals, vies i formes de comunicació
-Presa de decisions
-Ús i gestiódels recursos materials
-Organització del temps i de l’ espai
-Relacions de l’organització amb el medi extern

Documents en els que es concreten: PEC-RRI • Els alumnes amb TC requereixen una organització flexible (agrupaments d’ alumnes, de professionals, espais, recursos i temps). La rigidesa en les formes de resposta incrementen la posició inflexible d’ aquests nois davant els altres i lesdemandes educatives que els hi facin.
• Alhora d’atendre la diversitat, aquesta flexibilitat s’ha de projectar sobre la normativa i disciplina del centre. De manera que el TC, no quedi exclòs, marginat i/o criminalitzat pel trastorn que presenta.
• Com a part de l’organització, l’equip educatiu que participa en l’activitat de l’aprenent cal que tingui ben definides les seves funcions. Així mateix,cal distingir les responsabilitats d’acord amb les funcions professionals i les característiques de cada cas.
• Dins del context institucional, la labor docent s’ha de configurar dins d’una tasca col•laborativa, on els diferents membres del claustre i agents externs a la institució, si s’escau, treballin de forma conjunta en l’assoliment d’un pla educatiu de qualitat que centri el seu interès...