Educació no formal i art



RECENSIÓ EDUCACIÓ NO FORMAL I ART















Andrea M M
3r Pedagogia
Educació no formal





Síntesi
La creació artística no obeeix a la lògica deductiva del’anàlisi. Hi ha tantes maneres diferents de fer i d’entendre l’art com persones hi ha al món, tots tenim una percepció d’aquest diferent i per tant no es pot descriure ni ensenyar d’una sola i única manera,com tampoc es correcte creure que el resultat final que s’ha de mostrar al públic és l’objectiu de l’acte. Realment l’essència es troba en el propi procés de creació. És fonamental que el mestre oartista que ha d’ensenyar o iniciar tingui experiència en la creació, en els procesos, la manipulació, etc. No pot haver una rigidesa metodològica, ni una intenció de transparència en el resultat, elsinfants i joves no faran servir les mateixes tècniques, enfocs ni plans que una persona adulta, s’ha d’acceptar que no es tracta d’un film professional i que en tot moment s’ha de fer èmfasi enl’experiència i l’aprenentatge reals.

Valoració
Com en aquell relat de la mestra que ensenya als seus alumnes infants a dibuixar una flor o un arbre1, com el típic arbre i la típica flor que –potser perdesgràcia- tots ens imaginem a la nostra ment (d’un aire no infantil sinó infantilitzat), de vegades passa en altres àmbits de l’educació però sobretot en l’expressió artística. Creixem envoltatsd’estereotips, formats per nosaltres mateixos al llarg del temps, per les empreses i el màrketing, per la tradició. I en alguns casos, sense adonar-nos traspassem aquests estereotips als infants, esquerdantmica en mica la seva creativitat. És cert que hi ha unes tècniques o uns passos a seguir concrets per aconseguir una determinada sensació o efecte, però deixant de banda el cinema convencional icomercial que més abunda actualment, que segueix una metodologia –per dir-ho així- més ordinària o corrent, el cinema com a eina d’expressió no hauria de seguir les mateixes normes o pautes, i menys...