Educació i multilinguïsme

MULTILINGÜISME I EDUCACIÓ.

Introducció.
El programa d’immersió lingüística és un model d’educació bilingüe que
s’inscriu en els anomenats models d’enriquiment (Fishman, 1976) i es
correspon amb els programes de bilingüisme total. Sens dubte, la seva
característica més notable és la que confereix el fet que estan especialment
dissenyats no solament per a una minoria lingüística sinó per alconjunt de la
comunitat. Són, per tant, uns models d’ensenyament en la segona llengua (L2)
adreçats a nens i a nenes de llengua i cultura majoritària. (1)
Per començar a treballar el multilingüisme i l’educació, calia tenir clara una
primera definició del que és un programa d’immersió lingüística, ja que de
vegades les definicions i els conceptes no queden del tot clars, i més en un
tema iun àmbit, l’educatiu, que genera debats i controvèrsies, no només a
nivell escolar, sinó que també es planteja a nivell polític, cultural i social. Per
tant, com a professionals, cal que coneguem el tema des de totes les postures
possibles per tal de sumar esforços i evitar confrontacions estèrils.
El setembre del 1965, es realitzà a l’escola Saint Lambert del Quebec, la
primera classeexperimental d’immersió al francès. Originalment el col·lectiu de
pares, investigadors i mestres es van marcar quatre objectius: (Genesee,
1984):
1. Proporcionar als alumnes participants del projecte una competència
funcional en la segona llengua (francès).
2. Promoure i mantenir els nivells normals de desenvolupament en la seva
primera llengua (anglès)
3. Assegurar el seu rendiment acadèmic deforma proporcional al grau
d’escolarització en que es trobin.
4. Inculcar en els alumnes la comprensió i l’apreci per la llengua i la cultura
francòfona sense deixar de perdre la seva identitat anglo-canadenca. (2)
Podem observar per tant, que les experiències educatives d’immersió
lingüística tenen una trajectòria de quasi cinquanta anys, fet que ha permès
disposar ja de diversos estudis iinvestigacions a diferents països sobre els
avantatges o inconvenients d’aquesta metodologia. A Catalunya, l’any 1983 és
la data que marca la regulació i l’oficialitat dels programes d’immersió
lingüística si bé ja hi havia hagut algunes experiències prèvies.

Justificació.

Si el 1965 va ser una data important en relació als programes d’immersió, el
1928 és també una referència obligadapel que fa a l’educació bilingüe. En
aquesta data és celebrà a Luxemburg la Conferència Internacional sobre el
Bilingüisme a la qual hi assistiren nombrosos especialistes i educadors. Entre
les principals aportacions i conclusions a les quals arribaren i, sens dubte, la
que més ha transcendit, va ésser la decisió de condemnar el bilingüisme com
una pràctica decisiva, al·legant quel’ensenyament en una llengua diferent a la
materna i familiar era perjudicial pel desenvolupament intel·lectual i fins i tot pel
desenvolupament de la personalitat dels alumnes...(3)
....Aquestes conclusions negatives, van estar vigents durant molts anys i van
ser reafirmades per la UNESCO a París el 1951 i no va ser fins el 1962 que
Peal i Lambert en un intent de reafirmar, un cop més, els efectes nociusdel
bilingüisme van veure que els resultats de les investigacions fetes amb nens i
nenes bilingues franco-anglesos de Montreal, van adonar-se que els infants de
la seva mostra no solament no havíen experimentat cap fenomen negatiu sinó
que, ben al contrari, obtenien resultats superiors als seus homòlegs
monolingües en proves d’intel·ligència verbal i no-verbal. (4)
Va ser a partir dediferents investigacions i estudis sobre el bilingüisme que
Lambert (1974) va establir la distinció entre bilingüisme additiu, que comportava
beneficis, i bilingüisme substractiu, que determinava efectes negatius. A més
l’autor va afegir que la possibilitat d’esdevenir bilingüe additiu o substractiu
estava relacionada amb la manera d’arribar a ser bilingüe.
És considera bilingüisme additiu el...