Educación (Catalán)

Marta Bastida Donaire 1r batx. A
09-03-2012
EDUCACIÓ, EXISTEIX LA PERFECTA?
Primer de tot m’agradaria començar amb una breu explicació dels tres model educatius que compararé a continuació.
Per una banda tenim el model educatiu espanyol, tenim per una part l’educació infantil que comprèn l’edat entre els 0i 6 anys; seguidament tenim una educació primària, aquesta la formen 6 cursos acadèmics per tant aquests cursos es fan dels 6 als 12 anys. Dels 12 als 16, tenim l’ESO (Educació Secundària Obligatòria), desprès una vegada acabada l’ESO tenim tres camins a seguir, un és fer el batxillerat que té dos cursos o bé anar a fer un cicle formatiu o com a opció més extrema, per així dir-ho és accedir al mónlaboral, perquè ja es té l’edat reglamentaria. Una vegada finalitzat una de les dos primeres opcions, es pot accedir al món laboral o fer una proba i entrar a la universitat.
Desprès hem de parlar del model educatiu als Estats Units, aquest model és diferent al que hem explicat anteriorment, els nens comencen a anar a l’escola als 6 anys i igual que a Espanya, aquesta etapa té 6 cursos,l’educació secundària consisteix en dos programes un “Junior High School” i un “Senior High School” cada un d’ell dura tres anys. Una vegada acaba l’educació secundària entrem dins de l’educació superior, els estudiants en aquest moment poden escollir entre “college” o la universitat.
Per últim, voldria fer cinc cèntims sobre el sistema educatiu a la Xina, té una estructura semblant als dos modelsanteriors, comença amb una educació primària als 6 anys i aquesta dura fins els 12, una vegada finalitzada passem a l’educació secundària aquesta es divideix en dos cicles el primer és obligatori i dura tres anys, el segon ja no és obligatori i s’hi accedeix a ell superant dues probes, aquest també dura tres anys. Una vegada finalitzades aquestes dues etapes ens trobem amb l’educació superior, aquesta esduu a terme en universitats, instituts i centres de formació professional.

Una vegada finalitzada aquesta petita introducció, faré un anàlisi dels pros i els contres dels tres models educatius que he esmentat abans.
Respecte a Espanya el model educatiu canvia cada cop que canvia el govern i això és un gran contra perquè costa molt adaptar a tothom a una cosa que és diferent a com ells laconeixen, també penso que les classes haurien de ser una mica més curtes, ja que està demostrat que només podem estar atents uns 45 minuts més o menys, les classes duren una hora, així que podria estar bé acurtar-les. Una de les coses que es podria millorar dins de l’ensenyament espanyol és la facilitat a accedir a una activitat extraescolar, perquè els estudiants que en fan una perden molt de temps afer desplaçaments i desprès no estan totalment recuperats i no fan uns bons treballs a casa. Per molt que a tots ens agradi fer vacances, tres mesos de vacances a l’estiu és massa temps, perquè l’estudiant durant aquest temps perd facultats que tenia adquirides i això fa que les notes a principi de curs no vagin gaire bé. Una cosa bona que trobo que té l’educació espanyola és l’ensenyamentobligatori fins als 16 anys, perquè penso que si una persona té clar que no vol estudiar estar en tot el seu dret de no fer-ho, ja que pot ser que un alumne que no vulgui estudiar endarrereixi el ritme d’aprenentatge d’una classe o d’uns quants companys d’aquesta. L’ensenyament a Espanya a nivell acadèmic, a nivell de continguts, és un dels millors del món, sobretot a Barcelona, molta gent que viu foradel país venen a estudiar aquí perquè té un gran nivell. Una de les coses bones que té és que s’estudien diferents idiomes i això és un valor afegit que tens i que et serveix vagis on vagis.
Ara parlaré dels Estats Units, l’ensenyament dins d’aquest país està molt bé a nivell de distribució del temps dins i fora de l’aula, perquè les classes duren 45 minuts, un bon temps i a la tarda es fan...