Educación Fisica

L’EDUCACIÓ FÍSICA A L’ANTIGA GRECIA

Merce Maroñas Guiu
Grup Z

INDEX

1. IDEAL DE L'EDUCACIÓ FÍSICA: L'ASSOLIMENT DE LA ARETÉ

2. ESPORT PER A L’ ARISTOCRACIA

3. L’EDUCACIÓ FÍSICA ES ESPARTA

4. L’EDUCACIÓ FÍSICA A ATENES

5. FUNCIÓ EDUCADORA DE L’ACTIVITAT FÍSICA

6. EL NOU IDEAL DE LA SAVIESA

7. LA EFEBÍA

8. CURRICULUM DE L’EDUCACIÓ FÍSICA9. DECADENCIA DE L’EDUCACIÓ FÍSICA I L’ESPORT

10. SORGIMENT DEL PROFESSIONALISME

11. L’ESPECTACLE

12. L’ESPORT PROFESSIONAL I ELS JOCS OLIMPICS

13. CERCA D’UNA VOLTA ALS ORÍGENS

1. IDEAL DE L'EDUCACIÓ FÍSICA: L'ASSOLIMENT DE LA ARETÉ

Des de l'època arcaica, l'activitat física té com a fi l'assoliment de la areté (la virtut) terme que implica el desenvolupamentintegral de l'ésser humà. L'esport es practicava com a forma de realitzar-se com a home, com a ciutadà.

Ja en l'educació homèrica es poden distingir dos aspectes, un de tècnic: maneig de les armes, esports i jocs cavallerescos, arts musicals i oratòria, i un altre ètic: "un cert ideal de l'existència". Era una educació que buscava preparar i iniciar al nen en un determinat estil de vida . Espretenia tant formar el cos com el caràcter.

Pot dir-se que l'home grec aconseguia la felicitat només quan podia valorar-se a si mateix, afirmar-se com el primer dins de la seva categoria. Amb la victòria, obtenia l'excel·lència, l'honor, la glòria, la areté. Aquest mateix ideal que es resumirà en el terme kalokagatia "el fet de ser un home bell i bé" .

"L'ideal moral del perfecte cavaller homèrics'encarna en la pura i noble figura d'Aquil·les; l'hi defineix amb una sola expressió: una moral heroica de l'honor (areté)" . L'eix essencial del comportament aristocràtic és l'amor a la glòria.

2. ESPORT PER A L’ ARISTOCRACIA

Els honors aconseguits no només distingeixen a l'individu, també a la seva família, i a la seva ciutat. L'activitat física, llavors, diferència a l'aristòcrata delciutadà comú.
"Aquests cavallers ja són diferents als guerrers bàrbars: la seva vida és una vida cortesana que implica ja un notable refinament de les maneres" .

Això continuarà encara al segle V aC, l'educació segueix orientada als nobles, rics i, per tant ociosos. Aquests nobles s'assemblaran al cavaller homèric, només que despullat del seu aspecte guerrer aquest practicarà els esportselegants, com per exemple l'equitació i la caça.

3. L’EDUCACIÓ FÍSICA ES ESPARTA

En Esparta, als segles VIII a VI aC l'educació del jove és essencialment militar, diferent de la de l'edat mitjana homèrica: a Esparta no s'educa al cavaller, sinó al soldat. "Tots els esforços es dirigien a la preparació militar, la pràctica dels esports atlètics, la caça- ja no es relaciona amb un estil de vidanoble, sinó que se subordina estrictament al desenvolupament de la força física".

L'ideal personalista del cavaller homèric és substituït per l'ideal col·lectiu de la consagració a l'Estat. Però ha de ressaltar-se que l'educació no era només un ensenyament de l'ofici militar, també es practicaven esports hípics i atlètics. Els seus atletes, dotats de grans qualitats físiques, vencien en lesolimpíades, però no només a causa d'aquestes qualitats sinó també gràcies als excel·lents mètodes dels entrenadors .

4. L’EDUCACIÓ FÍSICA A ATENES

En quant a Atenes, ja al segle VI aC, l'educació deixa de ser essencialment militar. El combat armat, tècnica esportiva en els seus inicis, es transforma ara en esport de competició. L'atletisme, que era especialment utilitzat com a mitjà de preparacióper a la guerra, es popularitza.
L'equitació segueix sent un esport restringit, perquè és un esport car- l'atletisme, que exigeix menys, es va ser democratitzant progressivament. Només els nobles freqüentaven antany els gimnasos: a principis del segle V- Però ja en aquells dies començava a estendre's el gust per la vida esportiva; i a finalitats de segle tots els atenesos freqüentarien el...