educacion Especial

Primera qüestió

- Quins serien al vostre entendre els objectius de la intervenció amb aquests nois i noies (TC) des de la perspectiva d’ un treball en equip?


Al llarg de les diferents reflexions dutes a terme per a l' elaboració de les 3 PAC's , les diferents lectures i els mòduls de l' assignatura i, per què no dir-ho, de la pròpia experiència en diferents centres de primària, se 'm faevident l' absoluta necessitat d' una actuació coordinada de tot l’equip docent. Aquest haurà de consensuar totes les actuacions davant els processos d' ensenyament i aprenentatge d' aquest alumnat així com dels possibles conflictes que puguin sorgir al llarg del procés. Serà bo que es plantegin uns objectius mínims assumint tots els compromisos, disposant d’explicacions compartides sobre els queels passa a aquests alumnes i oferir-los vàlvules d’escapament i alternatives. El coneixement de "l' altre", dels seus problemes i necessitats és clau per a poder-lo ajudar. I aquest coneixement cal ser compartit i assimilat per tots els equips i individus que comparteixen la tasca d' educar i acompanyar aquest alumnat en el seu transit cap a un adult de ple dret i amb "el seu" màxim d'autonomia i capacitació en la societat.

La cerca de l' heteronimia que ens comenta en José Ramón Ubieto en el seu article "La posició dels professionals: l' ètica, el saber i el mètode" hauria de ser un dels objectius primordials. A la pàgina 5 diu: "...Educar-(se) és partir d' aquesta alteritat primordial, d' aquest rostre del proïsme que suposa, per Levinas, >..."
Aquest objectiu ha de ser"individual i comú"; és a dir, cal que, juntament amb el coneixement de les característiques individuals dels alumnes amb TC, sigui assimilat per l' equip de treball, però prèviament per cadascun dels seus components. De no fer-se així, de no viure-ho d' aquesta manera, serà molt difícil endegar compromisos comuns i actuacions posteriors en benefici dels "altres", dels alumnes.



- Quines serienles principals estratègies a desenvolupar per assolir aquests objectius?

Les principals estratègies a desenvolupar per a assolir aquests objectius partiran, segons Ubieto al mateix article, "dels pressupòsits epistèmics (el saber com a elaboració col•lectiva), metodològics (el paradigma interdiscuplinari) i ètics (la participació i corresponsabilitat)".

Les estratègies conseqüents ambaquests principis seran la comunicació fluida, compartir sentiments i neguits, posar en comú els objectius, els coneixements, interessos, motivacions i les expectatives envers l' alumnat des de tots els àmbits, matèries i moments (interdisciplinarietat). Aquests són aspectes clau en les interrelacions de tots els responsables de fer efectiu un projecte educatiu.
"Anar tots a una" generarà un climad' entesa i afavorirà el benestar dins el context escolar. L' alumnat amb TC necessita estabilitat emocional i un clima relaxat on les respostes de l' adult siguin coherents amb el tarannà general.
L' eficàcia de la feina, la consecució dels objectius i la satisfacció d' estar duent a terme una bona tasca comportarà un clima de treball positiu i una harmonia en la relació amb els companys. Aixòpermetrà enfrontar el dia a dia amb optimisme i il•lusió. Aconseguir aquest clima en el sistema relacional depèn de la predisposició personal, de la capacitat de crear empaties i, en gran mesura, d' una planificació conjunta i consensuada. En aquesta cal deixar clares les funcions de cadascú i respectar les decisions preses.
Tot i que es tracta d' una responsabilitat compartida(corresponsabilitat), per tal de ser operatius i funcionals, caldrà estructurar molt bé nivells jeràrquics per a gestionar i coordinar les actuacions. Aquests hauran de ser acceptats i respectats per tots els membres de la comunitat educativa. Les actuacions i relacions dels adults les respiren en l' ambient els infants. L' alumnat amb TC necessita establir vincles afectius i de confiança. Per a aconseguir-ho...