EDUCACION INFANTIL

La importància del joc en el desenvolupament infantil
Nombrosos investigadors i professionals destaquen el caràcter universal i educatiu del
joc; els infants de totes les races i països creixen i s’eduquen jugant.
Existeix una consciència del valor del joc com a camí per a educar l’home i com una de
les millors vies per a aprendre valors, normes, interioritzar conceptes idesenvolupar
capacitats. A través del joc, esperem que els infants canviïn, que modifiquin els seus
comportaments per a que siguin millors, que coneguin el món que els envolta, que es
vagin adaptant a la realitat i a la vida.
Els educadors sabem que tots els infants, quan juguen, aprenen o amplien capacitats
com l’atenció, la memòria o la creativitat, i progressivament van desenvolupant laseva
intel•ligència. L’infant aprèn perquè juga i el joc li permet madurar, fer-se gran. Per què
l’infant maduri, modifiqui les conductes, aprengui i aconsegueixi fer perdurar els
aprenentatges, necessita practicar i a més fer-ho moltes vegades. L’aprenentatge es sol
produir com a resultat de la pràctica i de l’entrenament, i el joc permet generar rutines
que porten al desenvolupament deles capacitats.
Quan juguen, els infants no tenen generalment intenció d’aprendre, però som els
educadors els que podem planificar els espais per què els infants es capacitin. En
definitiva, el joc dels infants en els espais educatius permet a l’educador relacionar el
joc amb l’aprenentatge, i facilitar el desenvolupament psicomotor, cognitiu, afectiu i
social. En certa manera, es tractad’aprofitar l’activitat lúdica com a punt de partida per
a proposar i realitzar tasques útils, orientades a dirigir objectius educacionals.
Segons Brunner, a través del joc l’infant aprèn i experimenta conductes complexes sense
la pressió d’haver d’assolir un objectiu, atès que l’activitat lúdica és autotèlica. La tasca
de l’educador és potenciar aquells aspectes implícits en el joc, queafavoreixin el
desenvolupament lliure i gratificant de l’infant. D’aquesta manera l’experiència pot
adquirir una dimensió globalitzadora i significativa.

Queda clara la importància del joc, perquè a través d’aquest, l’infant:
- Es diverteix i es sent feliç, i s’expressa lliurement
- Experimenta i descobreix la seva personalitat
- Explora el món que l’envolta
- Desenvolupa lesseves capacitats intel•lectuals i psicomotrius
- Es relaciona socialment amb els altres i en grup
- Adquireix responsabilitats i capacitat de judici
- Va comprenent el valor de les normes morals
- Coneix trets de la seva cultura
- S’integra en el món adult
- Transforma la realitat aprenent certes destreses
- Desenvolupa la seva creativitat i imaginació

Resumint, l’activitat lúdicacontribueix al desenvolupament de sis aspectes fonamentals
de la personalitat:
- Físic / motor: augmentant la força, la velocitat i el desenvolupament muscular,
ajudant a la sincronització de moviments, a la comprensió de la lateralitat, a la
coordinació viso-motora, a la percepció dels sentits, millorant la precisió gestual i
el llenguatge, etc.
- Intel•lectual: facilitant lacomprensió de situacions, l’elaboració d’estratègies,
l’anticipació d’aconteixements i la resolució de problemes; tot això ajuda a
adquirir estructures cognitives bàsiques i a relativitzar els punts de vista
egocèntrics, afavorint la construcció d’un pensament lògic objectiu.
- Creatiu: potenciant la imaginació, el pensament simbòlic, i desenvolupant
destreses o habilitats manuals.
-Emocional: impulsant el control de l’autoafirmació a través de l’assimilació i
maturació de les situacions viscudes, expressant verbalment les seves
experiències i superant la frustració davant els fets que, repetits en el món
simbòlic i imaginatiu, perden una part del seu caràcter traumàtic o agressiu.
- Social: proposant situacions per a l’aprenentatge moral de les regles de
convivència,...