Educacion tradicional y antiautoritaria

Educación tradicional versus antiautoritaries

És difícil arribar a un consenç sobre la deficició exacta d’educació tradicional, però si es reflexiona sobre les seves característiques es pot fer una idea del que significa seguir un mètode educatiu tradicional.

L’educació tradicional és el tipus d’educació que es desbanca de les metodologies pedagògiques actuals, es podria dir que és la quesegueix models educatius arrelats al passat.
Aquesta afirmació és possible ja que si estudiem els fonaments d’aquest tipus d’educació, veiem que té molt en compte idees que venen ja de lluny com per exemple d’Aristòtil i la seva concepció de la racionalitat perfecta que posseeïx l’ésser humà i la poca confiança amb el subjectivisme i la plena confiança amb la transversalitat dels valors.Seguint els aspectes i els conceptes que segueix aquest tipus d’educació, l’escola tradicional ho segueix en la seva pràctica educativa. L’escola tradicional té unes caracterísques estipulades: l ’alumne es considera un imitador del mestre, el seu paper és passiu i ha d’obeïr tot el que li diu el mestre. No té opinió pròpia sobre el que se li mana, no critica, no reflexiona.
El mestre es considera queés qui posseeix coneixement, és el centre d’ateció dins i fora de l’aula. Ell és qui determina les normes i les fa cumplir, i si fa falta castiga. L’aprenentatje es porta a terme d’una manera sistemàtica i sense èmfasi en la reflexió.

Amb tot això però, sembla que aquestes escoles només hagin existit en temps passats, a l’època dels postres avis i pares, i no és cert.
Avui en dia la majoria deles escoles segueixen un sistema tradicional d’ ensenyança. Les classes s’ imparteixen en grups formats per alumnes de les mateixes edats, s’imposa un sistema basat en notes i en un currículum on els coneixements formen les assignatures.
El professor és una figura central que imparteix una assignatura determinada i de una forma sistemàtica. La interacció dins l’aula és bidireccionalprofessor-alumne i raramente grupal.
En les escoles hi ha un establiment de normes clares, una organització de normes clares i una organització d’ horaris i calificació de notes.
Actualment però, també les escoles tradicionals estan introduint reformes pedagògiquas en els seus mètodes d’ensenyança, de manera que cada vegada més s’ introdueixen projectos i grupos més heterogenis. Es fomenta més l’autoaprenentatje i noves aplicacions d’ensenyança.

Totes aquestes idees que van suposar un model d’ensenyança i que com hem dit encara avui en dia influeixen en la manera en com s’educa en el nostre país i en molts d’altres, hi ha hagut molts autors que hi han aportat en seu granet de sorra en forma de nous horitzons per a una “nova” educació.

El model del qual parlaré a continuació és el de lesteories antiautoritàries.
Per tal d’entendre-les però, haurem de fer un incís en els estudis de Sigmund Freud i la seva manera d’entendre la ment humana.

Sigmund Freud és actualment el màxim representant de conceptes de la ment humana com l’eros, el thànatos, el conscient i l’inconscient.

La primera formulació que Freud fa de les forces que mouen el psiquisme humà, va ser la de la perspectivadinàmica, formada per pulsions i instints. A través d’ella, Freud insisteix que és la força que mou el psiquisme humà cap a satisfer els seus instints més bàsics en busca del plaer, l’eros. Són per exemple el menjar i el sexe. Més endavant descobrirà però, que també ens movem pel contrari, per una força que incita als humans a l’agressivitat, un instint bàsic dels ésser humans, el thànatos.

Aquestsdos conceptes van ser tractats també per dos autors destacats en la història de la pedagogia. Rosseau defençava que l’ésser humà era espontàniament bo, idea que forma finalment les teories antiautoritàries. Hobbes en canvi, defençava que l’ésser humà era espontàniament dolent, idea central en les pedagogies autoritàries com es pot considerar l’educació tradicional. Per tant, aquesta última...