Educacion

OBRA TEATRAL: SOFIA, LA VACA QUE ESTIMAVA LA MÚSICA
Hi havia una vegada una vaca molt eixerida que es deia Sofía. Li encantava cantar i tocar i encantava a família i a amics amb els seus recitals.Un dia, es convocà un important concurs de música. Totes les orquestres del país eren convidades a participar-hi.
SOFÍA—Tinc ganes de provar sort. Potser em donen feina en una orquestra.
MARE—Te’nvols anar de la ciutat? —es preocupà la mare
PARE—Ens vols deixar! —exclamà el pare.
CAVALL—Escolteu, la Sofía té raó, ha de provar sort i segur triomfarà —va dir el seu amic cavall.
Així que laSofía va arribar a la gran ciutat, i va buscar una cafeteria per seure a mirar el diari. Consulta totes les ofertes dels anuncis per paraules, moltes orquestres busquen músics.
SOFÍA—A veure, aquestaper exemple: La Gran Orquestra del Somriure. Aniré a veure què tal.
La Sofía es va encaminar cap a la direcció que posava l’anunci, va picar la porta i li va obrir un lleó amb unes enormes iblanques dents.
LLEÓ—Què ve per la feina?
COCODRIL— Ai! ja ho sentim, noia.
LLOP—Aquí només volem dents ben afilades.
La Sofía va marxar força indignada amb la poca relació entre les dents i lamúsica.
SOFÍA—M’he de fixar més en el nom de les orquestres. Mira, els Herbívors. Aniré a provar sort.
I cap allà que se’n va anar. En arribar va picar a la porta i li va obrir un enorme rinoceront.RINO—Què ve per la feina?
ELEFANT—Ai! ja ho sentim, noia.
HIPO—És que no fa el pes, vostè.
La Sofía se’n tornà al cafè amb el seu diari molt enfadada amb la poca relació entre el pes i la música.SOFÍA—Mira, Harmonia Reial dels Remugants. Aniré a provar sort.
I cap allà que se’n va anar a provar sort amb la orquestra dels remugants. Va picar la porta i només obrir aquella enorme girafa ja vaveure que tampoc havia fet sort.
GIRAFA1—Què ve per la feina?
GIRAFA2—Ai! ja ho sentim, noia.
GIRAFA3—És que no fa l’alçada, vostè.
La Sofía no s’ho podia creure. Què tindrà a veure...