Educación en la India

L'Índia posseeix en l' actualitat un dels alt nivells educacionals a Àsia i gran part del món , això està donat gràcies a la seva forta inclinació a la tradició , la seva sòlida base en lesaritmètiques i la pràctica de l'anglès generalitzat en totes les institucions del país.

Un dels pilars que més s'accentuen en els seus estudiants són les matemàtiques i la llengua anglesa , aquesta ultimacom a idioma necessari per als negocis i llocs de treball al món sencer . Referent a l'anglès , aquest país es diferencia a tots els països en nom de desenvolupament , ja que el mateix començal'ensenyament de l' anglès des de primerenca edat , per la qual cosa s'ha convertit en poble bilingüe , amb la seva matemàtica també en el seu rànquing .
Des dels nivells més bàsics com l'ensenyament primari, a l'Índia , es facilita l'accés a l'educació de manera gratuïta . L'assistència és obligatòria però els mitjans materials no són els més adequats i molts nens no van a classe pel fet de pertànyer acastes on han de començar a treballar molt joves.

La taxa d'analfabetisme que registra és del 55%, per això, l' Índia s'ha proposat reptes i iniciatives educatives , una de les principalsconcepcions en l'educació primària , és l'aconseguir arribar al 100% d'alfabetització . L'educació primària universal i obligatòria, però difícil d'aconseguir, ja que hi ha problemes de manteniment dels nenspobres a l'escola i el manteniment de la qualitat de l'educació en les zones rurals.

L'estructura educativa Índia es basa en cinc nivells fonamentals : preescolar , escola primària , secundària ,educació superior ( universitària ) , i postgrau .
El període educatiu obligatori comprèn des dels 6 anys fins als 25 .
Guarderia: 0-6 anys .
Primària: 6-11 anys .
Secundària : 11-15 anys .
HigherSecondary School : 16-17 anys .
Universitat: depenent del tipus de titulació poden ser els 4 anys ( que sol ser la mitjana ) , els estudis mèdics 5 anys o 3 anys per ensenyaments artístics i...