Educación en Noruega



ÍNDEX

Descripció del model d’atenció a la infància. 2
Evolució histórica de l’educació 2
Sistema educatiu actual 2
Aspectes positius i negatius. 4
Dels diferents centres, quins ens han cridat l’atenció? 5
Aquest model es podria dur a terme aquí? 7
Aspectes que destaquem. 8
Webgrafia 9




dESCRIPCIÓ DEL MODEL D’ATENCIÓ A LA INFANCIA
A Dinamarca, Suècia, Noruega iFinlàndia, l’atenció a la infància s’inclou dins del principi general d’universalització dels drets individuals, cosa que es tradueix en una xarxa pública d’escoles infantils d’alta qualitat i per a tota la població, independentment del seu estatus. La tasca educativa es complementa amb serveis educatius domiciliaris a càrrec de professionals subvencionats (cuidadors a domicilis) que cuiden un petit grupd’infants.

evolució històrica de l’educació
Noruega té una llarga tradició en matèria d'escolaritat i educació. Al segle XVIII, la situació econòmica del país era molt pobre. Malgrat això, l'educació es considerava tan important que es va decidir escolaritzar a tots els nens, i que aquestes despeses estiguessin a càrrec de l'Estat.
El contingut de l'ensenyament escolar ha canviat molt alstres segles d'escolaritat obligatòria a Noruega. Al segle XVIII, l'ensenyament tenia per objecte proporcionar als alumnes coneixements de doctrina cristiana. Més tard es van incloure en l'ensenyament escolar assignatures pràctiques com són l'escriptura, l'aritmètica, la cuina, la costura i les manualitats de fusta.

SISTEMA EDUCATIU ACTUAL
Actualment, a partir dels dos anys quasi tots els nens vanal jardí d’infància, encara que l’educació preescolar no és obligatòria (de 0 a 5 anys). Després, quan els infants ja tenen sis anys, comencen l’escola infantil (anomenada primària a Espanya).
Els Kindergarden són centres que acullen als nens de zero a sis anys. Tot i no ser educació obligatòria tenen un 90% d’ocupació. Aquesta dada és la conseqüència de l’interès de la cultura nòrdica que elsnens visquin aquest període de creixement d’acord amb el plantejament que va fer un pedagog alemany pels seus jardins d’infància.
Aquest plantejament es basa en:
Joc a l’aire lliure en contacte permanent amb la natura.
L’educador no té cap tipus de coacció ni d’autoritarisme amb el nen.
Es desenvolupa una educació integral entre l’escola i la família.
En general, la grandària màxima delgrup a càrrec d'un professor oscil·la entre 20 i 25 nens, al qual li assignen també un professor de suport (psicòlegs, pedagogs, auxiliars, ...).
Les famílies noruegues poden optar per cuidar als seus fills d'1 a 3 anys a casa i rebre ajudes en metàl·lic, en lloc de portar als nens a un centre de EAPI (Educació i Atenció a la Primera Infància). Malgrat aquesta generosa oferta, sembla que a mesuraque el nombre de places de EAPI augmenta, disminueix el nombre de famílies que sol·liciten aquesta ajuda. Les famílies amb baix nivell d'ingressos utilitzen menys els centres de EAPI i prefereixen aprofitar els beneficis econòmics per cuidar als seus fills a casa.
Els principals serveis s'ofereixen a les escoles infantils, dirigits a nens de 0/1 a 5 anys i que ofereixen diferents formatsd'atenció: a temps complet, a temps parcial o atenció a domicili, i estan gestionats per professorat d'educació infantil qualificat.
Els mateixos centres escolars són els que trien el seu propi equip de pedagògics i de gestió administrativa tenint en compte diferents criteris de formació.
Quant a la ràtio nen/adult, per als nens de 0 a 3 anys és de 7/9 nens per cada professor de EAPI. Per a nens de 3 a 6anys, la ràtio és de 14/18 per professor. S'ha de comptar amb suficient personal per garantir un servei educatiu de qualitat.
Una nova llei del Ministeri que va ser aprovada en l’any 2006 es basa en què les escoles han d’oferir orientacions sobre els valors, els continguts i les activitats de les escoles infantils. Descriu el paper social d’aquests centres basant-se en una filosofia...