Educación Social

Educació Social.

A partir de la presentació i dels comentaris i preguntes posteriors, vaig pensar que és possible que des de la pròpia professió no s’hagi fet tot el possible per reivindicar ellloc que, sens dubte, li correspon. Certament, les adaptacions i canvis en les lleis han obert nous espais d’actuació, però també és cert que alguns ja hi eren i els ocupaven altres professionals. Vaigtenir la sensació que en certa manera, s’assumia la responsabilitat que això hagués estat així.
La definició d’educació social és ja, per ella mateixa, una declaració de principis, més enllà delreconeixement merament legal.
Dret de la ciutadania i professió de caràcter pedagògic, com recull la definició de l’Associació Estatal d’Educació Social (ASEDES).
- Derecho de la ciudadanía que seconcreta en el reconocimiento de una profesión de carácter pedagógico, generadora de contextos educativos y acciones mediadoras y formativas, que son ámbito de competencia profesional del educador social,posibilitando:
- La incorporación del sujeto de la educación a la diversidad de las redes sociales, entendida como el desarrollo de la sociabilidad y la circulación social. - La promoción culturaly social, entendida como apertura a nuevas posibilidades de la adquisición de bienes culturales, que amplíen las perspectivas educativas, laborales, de ocio y participación social.
Aquesta definició,ens situa en un espai sensible com són els drets dels ciutadans, i a més, ens situa en un altre espai sensible com és l’educació. Però ens situa en un espai encara més sensible, que és el de lespersones.
L’educació social, és una professió jove, reconeguda oficialment des del 1991. Els antecedents, els trobem, a nivell d’actuació, en l’educació especialitzada, l’educació d’adults i l’animaciósocio-cultural, si bé després, cada àmbit ha pres formes i recorreguts diferents.
L’educació especialitzada, tot i el seu nom, històricament, ha estat relacionada amb l’assistència social, en molts...