Educación

Una mirada al joc simbòlic: consideracions per a la seva observació i avaluació
En aquest document intentem aportar alguns elements de reflexió en relació a un repte
que podem compartir les persones que estem implicades en l’educació infantil:
l’observació, un recurs que ens permet avaluar les produccions dels infants a partir del
que veiem que passa a la vida quotidiana de les aules.
Ensadonem que una mirada diferent al que fan i com ho fan ens permet donar un
sentit a les seves accions, ajustar la nostra intervenció i construir processos
significatius d’ensenyament-aprenentatge. Ens centrem en l’observació del joc
simbòlic1. Decidim escollir aquesta activitat per la import ància que té en aquestes
edats, tant per l’interès que desperta com per la influència que té en eldesenvolupament dels infants.
Tot parlant del joc simbòlic
Els nens, quan juguen, s’expressen tal I com són, adquireixen determinades habilitats
personals, desenvolupen la seva capacitat de relació amb els altres i donen sentit a allò
que aprenen del seu entorn. El joc els produeix plaer i satisfacció, i la seva finalitat rau
en ell mateix. S’impliquen de forma espont ània en aquestes situacions,creant accions
sense que existeixi pressió per part de l’adult. Posen en pràctica totes les seves
experiències i avancen en el procés d’autonomia. Gaire bé sempre les situacions de joc
s’inicien a partir de la imitació, però massa vegades aquesta queda reduï da a la seva
germana petita, quan de fet és la base a partir de la qual es vesteixen les situacions
lúdiques que els infants generen, ia partir de la qual s’elaboren les representacions
mentals que permeten la construcció de significats, molt vinculats a la recerca
d’explicacions sobre com els adults ens organitzem en l’àmbit de les relacions i com
manifestem els diferents rols que ens caracteritzen.
Tot plegat genera un recorregut que facilita el seu procés d’aprenentatge social. Hi ha
un moment en que busquen al companycom un mirall per imitar, per comunicar-se i
per aprendre. Més endavant es dóna un joc més proper, potser coincident amb algunes
circumst àncies espai-temporals però sense intenció de compartir la situació. Correspon
a una fase en la que la relació sols iniciar-se a partir dels objectes, del material que
s’intercanvien o que reclamen, però el joc encara es dóna en paral·lel.
A partir delsquatre anys (aproximadament), amb l’inici del joc de rols, l’acció es dóna
en funció del company. A mesura que avança en el seu procés de socialització van
apareixent els jocs més reglats, els jocs on el grup té un paper important i on cadascú
aprèn a tenir un lloc dins d’aquest grup, i tot el que això comporta respecte a
l’adquisició d’actituds i valors, com poden ser la cooperació en les accionsi la
possibilitat de compartir els significats.
Els racons, un temps i un espai pel joc
Sense entrar en les qüestions organitzatives i formals el que volem senyalar és la
import ància que té la pedagogia dels racons de cara a l’estructuració personal del
temps i de l’espai, tenint en compte que s’ha de donar una flexibilitat prou significativa
perquè es pugui vivenciar aquesta dimensiópersonal conjuntament amb una que
impliqui a tot el grup d’iguals.
2
Els infants poden créixer autònomament quan disposen d’un temps i un espai ajustat a
les seves necessitats i ells en són els protagonistes. Aquest temps i aquest espai pot
ser tan ampli i complex com els mestres ens atrevim a deixar-lo en les seves mans.
Aquestes dues premisses han d’anar acompanyades de la inquietud pel seudesenvolupament global. Des d’aquesta perspectiva ens sembla que cal establir una
estructura en la que els nens i nenes puguin2:
. expressar-se a tots els nivells i amb diferents llenguatges
. comunicar i intercanviar vivències, idees, tot compartint un temps
. desenvolupar els seus propis processos globals d’aprenentatge
Aquesta estructura no l’entenem parcel·lada en unitats sinó en grans...