Educacor a presons

Educadors de presons

Marga Argandoña (educadora social)

La feina dels educadors i educadores socials de presons no s’entén gaire socialment, fora del cercle professional. La veu popular, quan té coneixement del col·lectiu amb què treballes, es pregunta coses com ara: “per què fer-ne res si són un perill per a la societat?”, o diuen: “tancats per a tota la vida és com haurien d’estar-s’hitots”, “no es mereixen res”… És difícil argumentar que són tan dignes de tenir una vida amb els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà, que són persones i que, en molts casos, demanen a crits una oportunitat per viure en llibertat. Un cop més, porten la càrrega d’una estigmatització social que els aferra al seu passat. L’educador/a social és el referent principal de l’intern en el procésd’intervenció socioeducativa. Desenvolupa totes les funcions necessàries per supervisar el programa de tractament individualitzat en totes les àrees. La tasca de l’educador i l’educadora social consisteix en fer activitats directament orientades a aconseguir la reeducació i la reinserció social dels penats per tractar que l’intern assumeixi una actitud de respecte cap a si mateix i de responsabilitatindividual i social, així com la capacitat de viure respectant les normes socials. L’ètica sorgeix de la vida en societat o, millor, de la necessitat de preservar i promoure la dignitat humana a la societat. No es construeix primer una teoria ètica i després es viu d’acord amb ella. La formació i la reflexió ètica sorgeixen de la interacció social per donar sentit humà i no a la inversa. És per aquestmotiu que la implicació i el compromís amb la pròpia vida, l’entrega a les pròpies opcions i preferències amb tots els seus riscos, la vida plenament estimada i viscuda és l’actitud ètica. Quan parlem de presos estem parlant d’un col·lectiu exclòs socialment i d’una població que registra índexs de prevalença de malalties físiques i psíquiques molt elevats; un col·lectiu que viu en condicionsd’aïllament, en estats de privació emocional, de violència física i psíquica, sedentarisme… i que, alhora, té importants dificultats per a la reintegració a la comunitat, apatia per abordar noves perspectives, un greu deteriorament de vincles familiars i socials i dificultat per generar-ne de nous. Els dilemes ètics que l’educador i l’educadora social de presons es pot anar trobant en la seva feinasemblen una qüestió sense una solució clara. Ens podem trobar amb conflictes que enfrontin diferents valors socials, institucionals i personals que l’educador social tracta de transmetre per facilitar a les persones la reinserció, davant de qüestions relacionades amb la seva llibertat com a professionals. Per exemplificar una mica un tema que forma part del dia a dia de l’educador social en l’àmbitpenitenciari són les addiccions, les drogues. És un tema molt complex en tots els aspectes, ja que la intervenció implica la intromissió en la vida de l’altre de forma molt directa. Aquesta intervenció comença a estar justificada socialment quan hi ha danys a tercers. No obstant això, davant d’aquest tema, cal plantejar-se, a més, el tema de la voluntarietat, és a dir: és o no és una acció voluntàrial’addicció de la persona? En les addiccions s’enfronten valors d’autonomia personal versus el valor del benestar social, i quí identifiquem un dels dilemes amb què es troba el professional, perquè, qui ha de decidir pel benestar d’un mateix? Quan els valors són diferents per a educadors socials i presos, o bé quan les conseqüències són positives per a uns i negatives per a d’altres, s’entra enconflicte, i aquest és un dels punts on l’actuació de l’educador social és difícil, perquè en ocasions podem trobar contradiccions entre el que és tècnicament correcte i el que és moralment correcte. En aquest punt és on l’educador social valora la funció social que desenvolupa en la seva intervenció segons els principis i normes generals del codi deontològic de l’educador social, que...