Educar En Temps D'Incertesa

EDUCAR EN TEMPS D'INCERTESA


1.-Resum:

Aquesta obra analitza els processos que afecten el quefer docent: el canvi social, el treball, la ciutadania global, la família, la justícia social, els centres educatius i els canvis en els models de professionalitat. El sorprenent canvi social duu a més d’un canvi intergeneracional, al fet que cada generació ha d'integrar-se a realitats successivesmolt canviants, que requereixen una evolució I una formació permanents de tothom al llarg de tota la vida...abans que ningú en els mestres.
En una mateixa societat coexisteixen grups que estan en estadis molt distints del procés de modernització I globalització. La última revolució industrial concedeix al coneixement un paper decisiu en la producció. Destaca el paper de la qualificacióprofessional i divideix la pròpia societat al voltant d’aquesta qualificació. La nova situació que vivim és origen de la importància sense precedents de l'educació.
L'autor, al referir-se a la ciutadania en l'era de la globalització, opina que la funció de l'educació no és criticar la globalització, sinó potenciar els valors morals per a corregir-la, amb l'objecte de distribuir millor els seusbeneficis... i protegir als més desvalguts contra els riscs que la globalització comporta. L'escola, on els xiquets passen gran part del seu temps, és tant el lloc d'aprenentatge de la convivència com el primer lloc d'aproximació a la diversitat. Per l'absència d'ambdós pares, l’escola complementa a la família. A més a més el mestre es troba amb interlocutors amb nivells acadèmics iguals o superiors al seu,disposats sempre a donar certa confiança al mestre però mai la confiança plena.
L’autor ens parla de l'organització escolar flexible, la relació de la qual es torna oberta amb la societat. El seu equilibri haurà de ser dinàmic i canviant. La condició necessària perquè això siga una realitat, s’ha de basar en el compromís dels educadors amb les metes de la institució escolar. El llibre promou unenfocament clar que es fonamenta en la responsabilitat personal, l'actitud receptiva de la nova situació, la formació d'equips i la solidaritat social, per a mobilitzar tots els recursos dels que es disposa per a educar i formar futurs treballadors qualificats, ciutadans lliures i individus plens.

2.-Idees principals:

• Està vinculada l’escola a la societat?
La idea de que l'escola té unadependència molt forta de la societat és un element bàsic al llibre. S’exposa, al principi, que els canvis a l'educació dependran dels canvis socials. Quan la societat es manté estable i estàtica, aleshores l'escola tendeix a ser conservadora i reproductora. Per altre costat, quan la societat és dinàmica, aleshores l’escola tendeix a ser transformadora i progressista. Al llarg de la història dela humanitat es diferencien tres etapes de canvi social (canvis substancials en les formes de vida, treball i convivència) i com s’ha vist influïda l'educació:
-Canvi suprageneracional: En aquesta etapa, la societat té una visió més estàtica, invariable, del món. Per tant, l'educació assumeix una funció reproductora. Cada generació aprèn i sap el mateix que l'anterior, així doncs ni els mestresni les escoles són necessàries. L'educació està en mans de les famílies i de la comunitat. La base de l’educador és l'edat i l'experiència.
-Canvi intergeneracional: És una etapa de modernització. Les velles generacions no poden ensenyar a les noves en base a l'experiència ja que la societat està progressant. Per aquesta raó es necessiten escoles i mestres amb capacitat d'adaptació imodernització.
-Canvi intrageneracional: En aquest període, l'escola i el magisteri es troben en una etapa de desconcert per causa d'uns canvis més ràpids, generalitzats i intensos. El mestre està pressionat i perd el seu estatus dins la societat, ja que molts pares tenen coneixements iguals o superiors. No sols es necessita una formació inicial. S'ha de seguir aprenent al llarg de tota la vida. L'escola...