Educar vol dir...

Educar vol dir treure, fer sortir, fer néixer, infantar, criar, nodrir, pujar, fer créixer. Ben encertadament, l'humanista del segle XVI François Rabelais diu que "l'infant no és un tassó que hom omple sinó un foc que hom encén". Noam Chomsky, que fa tants d'anys que denuncia l'imperialisme americà (amb el qual s'han aliat els croats espanyols) diu que educar "no s'ha de comparar a omplir unabotella d'aigua sinó més aviat a ajudar a créixer una flor a la seva manera". Guillem d'Efak alaba una mestra seva en termes semblants: "Donya Lluïsa Fuster no és que tingués un mètode pedagògic especial però no sé què passava: t´hi trobaves bé amb aquesta dona. Te deixava florir."

Per a Joan Brossa l'ensenyança a l'ús "serveix per a llevar-se a l'hora oficial en qualsevol racó del món", perquè"les coses importants s'aprenen però no s'ensenyen". I és que és molt diferent ensenyar que aprendre. Ensenyar vol dir senyalar, marcar amb un senyal, imprimir un senyal: és de fora cap a dins. Aprendre té més semblança amb educar: és de dins cap a fora; vol dir agafar, emparar-se, prendre des de fora, arrelar; aprendre és florir.

El rumb de la humanitat és molt diferent si ens decidim perensenyament o si volem aprenentatge. L'ensenyament és un pilar de l'autoritat, del gregarisme, de la veritat establerta. Francesc Ferrer i Guàrdia diu que l'ensenyament no "tracta de secundar el desenvolupament espontani de les facultats del nin, de deixar-lo cercar lliurement la satisfacció de les seves necessitats físiques, intel•lectuals i morals; es tracta d'imposar pensaments fets; d'impedir-liper sempre pensar d'una altra manera que la necessària per a la conservació de les institucions d'aquesta societat". "Aquesta instrucció no és més que un mitjà de dominació en mans dels directors, que mai no han volgut l'elevació de l'individu, sinó la seva servitud."

Ferrer i Guàrdia és partidari de l'aprenentatge, de l'anarquia, de l'individu, de la llibertat: "No és vertadera educació sinó laque deixa al propi nin la direcció del seu esforç i que no es proposa sinó secundar-lo en la seva manifestació". "No tenim por de dir-ho: volem homes capaços d'evolucionar incessantment; capaços de destruir, de renovar constantment els mitjans i de renovar-se ells mateixos; homes la independència intel•lectuals dels quals sigui la seva força suprema, que no es subjectin mai a res; disposatssempre a acceptar el millor, feliços pel triomf de les idees noves i que aspirin a viure vides múltiples en una sola vida. La societat té por d'aquests homes: no es pot esperar, per tant, que vulgui mai una educació capaç de produir-los" "Doncs, com aconseguirem el nostre objectiu? Posant directament mans a l'obra, afavorint la fundació d'escoles noves on en la mesura del possible s'estableixi aquestesperit de llibertat que presentim que ha de dominar tota l'obra de l'educació de l'avenir." "Admesa i practicada la coeducació de nines i nins i rics i pobres, és a dir, partint de la solidaritat i de la igualtat, no havíem de crear una desigualtat nova, i, per tant, a l'Escola Moderna no hi ha premis, ni càstigs, ni exàmens en que hi hagi alumnes ensuperbits amb la nota d'"excel•lents", mitjaniesque es conformin amb la vulgaríssima nota d'"aprovats", ni infeliços que sofreixin l'oprobi de veure's menyspreats per incapaços."

Per aquestes idees, perquè es decanta per l'aprenentatge, per la supressió de l'autoritat, per l'individu, Antoni Maura el fa afusellar (Maragall, precisament un poeta, a resultes del procés de Montjuïc envia un article al diari on sol escriure, que no li éspublicat, que és un al•legat contra la pena de mort). Per unes idees semblants, el príncep Kropotkin és tancat a la presó. Diu: "És impossible millorar una presó; no es pot fer absolutament res més que esbucar-la"; Enric Casasses expressa el mateix al poema "Desapoltronar": "que si s'obrien totes les presons / i els presos, escolteu-me, ja no ho fossin, /els ciutadans, ja ho crec, ni ho notarien. / No...