Eel llibre de les bèsties

INTRODUCCIÓ A LA LITERATURA CATALANA EL LLIBRE DE LES BÈSTIES RAMON LLULL
EXEMPLIS. RESUM NARRATIU DE L'EXEMPLI INTENCIONALITAT DIDACTICOMORAL Font
1.- El sarraí infidel Un cristià confiava molt en el seu esclau sarraí, tractant-lo molt bé. Malgrat això, l’esclau pensava en matar-lo cada dia, com a conseqüència delsseus orígens. Na guineu argumenta a l'elefant que no ens hem de refiar de gent d'altres classes ni grups, doncs els seus interessos són diferents i poden trair-nos amb facilitat. Episodi autobiogràfic narrat a Vida coetània.
2.- L'ermità i la rata- donzella Un ermità en veure que un milà duia una rata al bec, pregà que li caigués a la falda, en aconseguir-ho demana la seva transformació endonzella i li oferí per marit el sol, la lluna, el núvol, el vent, les muntanyes i l'home, però ella refusà tothom i demanà que la tornés a transformar en rata i li donés un ratolí per marit. L'elefant s’adona que és millor conformar-se amb el que som sense aspirar a situacions que poden fer perdre el que tenim. Calila i Dimna
3.- La segona dona calumnia el fill del marit Un home va expulsar de casael fill de la primera muller conseqüència de les mentides luxurioses de la seva segona dona. Na guineu per tranquil•litzar la malfiança de l'elefant li suggereix que de vegades l’amor ens cega i es cometen injustícies.
. Sendebar
4.- La llebre i el lleó Una llebre que havia d’oferir-se com a menjar a un lleó es retarda amb l'argúcia que un altre lleó l'havia reclamada abans dient que era elrei. El lleó vol que li presenti aquest altre i el porta davant d'una bassa d'aigua: en veure's reflectit el primer lleó s'abraona contra l'aigua i s'ofega. Na guineu demostra que l'astúcia surt guanyadora davant de la força. Calila i Dimna
5.- El bisbe deshonest i el canonge
Un canonge, davant les deshonestedats del seu bisbe, prefereix anar a viure amb els pastors de veritat (que guardenles ovelles dels llops) que amb els falsos pastors d'ànimes. És preferible abandonar la vida mundana de la cort i viure pur de cor. Original de Llull
6.- L'ermità i el rei convertit Un ermità es presenta davant d'un rei malvat, i li fa entendre que serà més agradable a Déu si aconsegueix que el rei pugui regir bé els seus súbdits per això l’ ermità va romandre al seu costat i l'ajudà acomportar-se com cal. Na guineu convenç el bou de romandre a la cort per ajudar al lleó a ser un bon rei. Original de Llull
7.- El simi i l'alduf Un joglar va penjar el seu alduf en un arbre. El vent el colpejava i feia renou arreu. Un simi pensà que contenia menjar i l'estripà debades. Na guineu ridiculitza als consellers per covards i necis davant el lleó. Calila i Dimna.

8.- El corb, la serp ila garlanda de la filla del rei Un corb al que una gran serp cada any li menjava els ous decideix fer servir l’astúcia robant la garlanda de la princesa i deixant-la caure al cau de la serp. El serfs de la princesa la maten i així el corb queda alliberat. Na guineu tranquil•litza el rei: en cas de perill vencerà la bestia amb la seva astúcia Calila i Dimna
9.- L'agró, el cranc i els peixos Unagró vell enreda a un cranc dient-li que uns pescadors arrasaran les aigües de l'estany on tots dos viuen. El cranc ho comunica als peixos i l 'agró s’ofereix a salvar-los però en comptes de portar-los cap nou lloc se'ls menja. El cranc vol conèixer les noves aigües i, en adonar-se de la traïció escanya l'agró i ho comunica als seus amics. La serp insinua així que l’oferiment de Na guineu al reipot amagar una possible traïció Calila i Dimna
10.- La serp i el rei Un home savi i sant, cridat a la cort d'un rei, s'adona que un dels consellers és la serp i, amb referències bíbliques, li fa veure que com a representant de Déu no pot acceptar els consells d’una serp. Na guineu així posa en evidència la credibilitat del consells que li ofereix al rei la serp Sembla originari de Llull...