Eeuu: Estat Del Benestar?

Cada país, cada unitat territorial ha avançat amb les seves particularitats històriques. En el cas del Estats Units ens trobem amb un país relativament molt jove que es va construir com a tal (com a estat sobirà) a partir de la independència del regne britànic. Estats Units sempre s’ha abanderat de ser un dels defensors més acèrrims de la llibertat. S’ha estudiat molt aquest tret en lapersonalitat nord-americana i fons i tot s’han arribat a conclusions com que la Declaració de Drets de la Constitució dels Estats Units (text garant de la personalitat nord-americana) reflecteix la voluntat de voler progressar per sí sols i sense imposicions (regne britànic). En qualsevol cas trobem que avui dia sota el terme llibertat la societat nord-americana ha configurat un espai sociopolíticparticular, ha evolucionat conforme als paràmetres que coneixia o que li resultaven identificatius.
També en el paper de l’estat en els drets socials ha tingut una evolució particular. Si considerem que l’estat del benestar és un dret polític del ciutadà per assolir unes mínimes garanties distributives en serveis, salut, treball, vivenda, etc, trobem en els Estats Units un estat del benestar liberal en elquè s’ha substituït la intervenció estatal en la sanitat per la implementació de polítiques que afavoreixen la iniciativa privada en aquest àmbit. Així doncs trobem que a Europa la sanitat i les pensions es paguen a través d’impostos recollits a la població, mentre que a Estats Units es paguen mitjançant unes cotitzacions de les empreses a serveis privats (asseguradores, companyiesd’assegurances...). Aquestes cotitzacions eleven el cost que l’empresari/a i treballador/a han de fer i normalment paguen més per un servei amb menys prestacions que el sistema públic. Segons Vicenç Navarro aquesta és l’explicació per la qual la petita i mitjana empresa li costa molt de mantenir-se en el mercat als Estats Units, ja que ha de suportar aquesta forta càrrega econòmica i, a més, cal recordar que espaga per una protecció social de la que s’encarrega una gran empresa amb ànim de lucre, donant com a resultat un elevat preu i una cobertura menor per tal d’obtenir un més ampli benefici.
Aquest model d’estat del benestar liberal el trobem fortament implementat als Estats Units on 47 milions de persones no gaudeixen de cap cobertura sanitària (el 16% de la població si tenim en compte que són pocmés de 300 milions d’habitants) però a més 62 milions d’habitants gaudeixen d’una pòlissa bastant deficient que en cap cas recull totes les cobertures mèdiques . Aquestes diferències no són la representació del desplegament d’un estat del benestar que garanteix la igualtat d’oportunitats, ja que una simple malaltia pot ser motiu de fallida econòmica personal i portar directament a la pobresa. Defet, aquest és un tret característic que polaritza la societat en classes que poden permetre’s una cobertura sanitària i classes que no accedeixen a aquesta garantia (considerada un dret ciutadà en d’altres països). Donar aquest tracte a la sanitat pública, és a dir: deixar-la en mans de grans empreses privades; limita clarament la cobertura universal i potencia aquestes empreses. L’estatprefereix estimular el mercat que garantir la sanitat pública. Si tenim en compte que les empreses vetllen per obtenir un benefici obtenim que la sanitat que en resulta és pobra i cara. Tal i com afirma Vicenç Navarro: “(...) Ningún otro país se gasta tanto en sanidad como EEUU [el 16% de su PIB]. En comparación, Francia se gasta un 11%, Reino Unido un 8,4% y España un 8,5% (este porcentaje incluye gastopúblico y gasto privado )”. De fet, el que proposava el president Obama era ampliar les prestacions que ofereix Medicare (programa de financiació federal que assisteix les persones grans) i que fos aquesta institució (pública) la que agrupés al volum de gent sense assegurança mèdica tot negociant directament amb els hospitals i metges i pagant la majoria de les factures. Aquest sistema va ser...